CRÍTIQUES
VALORACIÓ
6
Com fer durar un conte curt per a un públic ‘molt’ infantil
Publicat el: 28 d'abril de 2026
CRÍTiCA: Les aventures de la Caputxeta
Vist el diumenge, 26 d’abril, a l’Aquitània Teatre de Barcelona.
De vegades, per a valorar el gran avenç artístic que ha fet els darrers anys, en general, el teatre per a infants (anomenat eufemísticament ‘per a tots els públics’) va bé veure una obra que ens transporta a temps anteriors, inclòs per a qui escriu això, en la pròpia experiència, sobretot amb públics escolars.
Podria aquesta ‘Caputxeta’ ser un espectacle de fa uns anys, quan molts artistes, per a començar a obrir-se camí en la professió, van trobar en l’espectacle infantil una forma d’assolir experiència i consolidar companyia, ja que el circuit per a adults sempre ha estat més complicat i amb uns requeriments diferents. Tot i que té un ‘no se què’ que a molts ens ha atrapat per sempre.
Val a dir que la proposta de la companyia parteix d’una dificultat essencial: el conte de la Caputxeta Vermella difícilment dóna per a una estona gaire llarga, si es vol fer fidel a les versions que ens han arribat, ja que és un conte molt popular i molt antic. I com tots, amb una ‘moralitat’ sobre els camins amples i les dreceres.
Però començar amb un playback d’una arxiconeguda cançó de Queen, tampoc és que sigui massa adient, tot i que allò que fa anys va ser escandalós, com acostuma a passar, avui està integrat en la cultura del pares i mares, i qui sap si dels infants.
El plantejament té coses interessants, com la relació de la Caputxeta amb la seva mare, tot preparant el menjar que li portarà a l’àvia, que no es troba gaire bé i de pas àvia i néta es poden veure i xerrar. Cap sensació de perill, només de ‘perdre’s una mica’ pel camí d’anada. O fer amistat amb una guineu molt simpàtica, a qui no li agraden gaire les verdures, però a qui li guanya la gana.
I sobretot, hi ha una força bona interacció amb el públic infantil. I ho recalco perquè en molts espectacles, la participació es fia una mica als adults presents. Aquí es fa avinent que nens i nenes de 3-4 anys, coneixen molt bé coses sobre alimentació, rentar-se les mans abans de cuinar, etc…
El problema poden ser les escenes que la única cosa que fan és ‘estirar del xiclet’ del temps i una desigualtat palesa entre les 3 interpretacions de personatges. El llop i la papallona són força irrellevants… sí el llop!
Ara bé, en el cas de les dues actrius, es manté el fil narratiu i l’atenció dels més petits, cosa que no resulta tan senzilla quan passem de la mitja hora de durada, i encara no hem arribat a casa de l’àvia.
En resum, una història que connecta amb el seu públic, força sorprenent des d’una mirada d’adult inevitablement, i que pot acomplir l’expectativa dels adults que van amb infants menors de 5-6 anys al teatre a veure con conte molt popular.
CRÍTIQUES RELACIONADES / Les aventures de la Caputxeta
No hi ha crítiques relacionades