La Súbita (Buena vibra) proposa un joc tranquil a la vora de l’escenari. Amb una base musical que completa un violoncel en directe la canalla assisteix a una dansa que convida a mirar pels fons d’uns tubs platejats que s’estiren i s’arronsen seguint les reaccions de les ballarines. A diferència de molts espectacles de 0-3 anys com a 30 elefants sota un paraigua  (aquesta s’adreça de 2 a 5 anys) s’evita repartir estímuls en forma d’elements de joc entre l’audiència i també que es moguin perseguint els instruments musicals pel centre del linòleum. Sí que hi ha un espai en transformació, sigui pel desplaçament dels intèrprets i l’aparició dels tubs que segueixen un ritme pausat com per les lones que es despleguen com si fossin una tenda on descobrir un secret. L’únic moment d’intervenció és amb la lona que ocupa momentània tota l’àrea escènica. Des del perímetre remouen un llençol que segueix una mena de marea, com les ones que insinua el títol.

Tot succeeix sense necessitat de cap argument, ni una relació conflictiva de personatges. No hi ha rol, només experiència compartida en viu. El joc de cordes i de llums, així com la coreografia entre les dues ballarines i el violoncel·lista, garanteix un ritme i una mínima tensió imprescindible perquè la canalla tingui necessitat de veure què mou el tub i quina llum sorgeix del fons, convertint l’element inanimat en una mena de cuc curiós.