Un horabaixa de mitjans de febrer del 1942. L´Alemanya nazi de Hitler domina Europa. Dos grans escriptors, pensadors i humanistes exiliats a Brazil es troben per única i última ocasió a la vida. El reconegut gran autor austríac Stefan Zweig i el no tan conegut però també reconegut autor francès George Bernanós. Ambdós viuen censurats, perseguits i proscrits pels seus respectiu països i veuen amb desesperança com s´enfonsen els valors pels que han lluitat tota la vida. Des de punts antitètics, Zweig és agnòstic i Bernanós profundament catòlic, però coincidint amb el seu ferm humanisme, conversen, intercanvien pensament i tracten de trobar un horitzó que encara els hi doni una llavor d´esperança, una raó per viure.

“Enmig des renou de sa guerra, ¿Qui nos escolta avui, senyor Zweig?” “Enmig de les misèries i la traició a la humanitat, ¿qui nos llegeix avui, monsieur Bernanós?”.

A finals de febrer, Zweig i la seva segona dona i secretaria, Lotte Altmann, concretament la nit del 22, es suiciden amb Veronal a la seva casa de Petròpolis (estat de Río de Janeiro). George Bernanós encara sobreviuria al final de la guerra i podria tornar al seu país on va morir el juliol del 1948.

Malauradament molts dels fets que angoixaven als dos autors, tornen a enfosquir el nostre món actual. La humanitat es torna a veure amenaçada pels totalitarismes i la sistemàtica destrucció del diàleg i els valors humanístics, que ennobleixen el ser humà.

L´obra i la posta en escena

Filòleg especialitzat en comunicació pública, Jaume Capó Frau (Manacor-Mallorca, 1964), va concebre aquesta obra, primer text teatral, desprès d’uns anys de formació a L´obrador de dramatúrgia de la Sala Beckett.  Aquesta obra ha estat traduïda a sis idiomes i es pot comprar al mateix teatre el llibre, amb les versions en català i castellà, al preu de 10 euros, www.zweig-bernanos.eu.

L´actor i productor mallorquí Joan Gomila (La Fornal d´espectcles). La primera lectura es va fer al Teatre La Fornal de Manacor el 2022 i l´estrena va tenir lloc a Sant Martí de Tous el 2024, any de la publicació del llibre. Joan Gomila va donar vida a Bernanós i Oscar Intente a Zweig, sota la direcció de Frèderic Roda.

El resultat es un magnífic espectacle de teatre i pensament, un text ben treballat que cuida el llenguatge i sona enriquit per l´accent mallorquí. Dos actors que estan impecables, inclús amb una gran similitud física amb als dos escriptors que interpreten, permès que Bernanos no era calb, amb tota la resta era ell. La direcció y posta en escena també impecable y tan l´escenografia com el vestuari, con l’il·luminacio i l´utileria està treballada al detall.

L´espai escènic i la seva construcció porten el segell dels destacats escenògrafs Núria i Jordi Castells L´il.lumiació d´Antoni Gomila i Servera, l´espai sonor de Biel Padilla, el vestuari de Joana Salom i l´utileria de Joana Serra. L´ajudantia de direcció es de Francina G Ars, complement imprescindible amb en Frederic Roda, que a més de dirigir es l´autor de la dramatúrgia conjuntament amb Sadurní Vergés. Z/B, Stephen Zweig-George Bernanos, es una producció de La Fornal d´Espectacles amb la col.laboració del Teatre Ponent.

Els intèrprets

Nscut a Sant Martí de Tous el 1966, Oscar Intente, té una llarga i destacada trajectòria al teatre principalment en el circuits alternatius. Últimament l´hem pogut veure als monòlegs :  La idea d´Europa (2026) i Pompeu Fabra, jugada mestre, monòleg del que es co-autor (2025). Anteriorment a Deliri de dos (Teatre Akademia, 2019, a Othello (Espai Brossa, 2018) i a Parlàvem d´un somni (2017, on interpretava a Pasqual Maragall).

Joan Gomila (Manàcor, 1962), es tota una institució cultural a Mallorca, actor, director, productor, escriptor i promotor cultural. Llicenciat en Geografia el 1992, va crear La Fornal d´Espectacles el 2003 a la seva natal Manacor i de del 2007 la dirigeix amb sala pròpia. Ha participat i ha impulsat més de 40 muntatges. Autor i director de L´historia robada, Manacor (1890-1936). Va dirigir el Teatre Principal de Ciutat de Palma. https://lafornal.cat

El director

Nascut a Barcelona el 1950, Frederic Roda i Fàbregas, es director, actor, dramaturg, pedagog,  professor de l´Institut del Teatre i pertany a una família vinculada tota la vida a la cultura i al teatre. El seu pare Frederic Roda Pérez va ser crític i promotor cultural i va estar vinculat a l´Institut del Teatre i els seus germans (Ignasi i Àlvar) i la seva germana (Txell) estan vinculats al teatre i a la música. En ple moviment de la cançó van crear el grup músic-teatral El Tricicle (Frederic-Ignasi-Alvar), que va estar actius del 1967 al 1973, impulsats pel poeta Joan Oliver que els hi va donar el nom, tres Rodas formen un Tricicle. El grup va estar actiu del 1967 al 1973 i va gravar dos singles i va musicar diversos poemes d´autors com Miquel Martí Pol i el mateix Joan Oliver. El 2015 al Teatre Ponent van celebrar una retrobada recordant aquells temps.

Nom important, fonamental dins del Teatre Universitari (Nou Grup de Teatre Universitari) i el Teatre Independent (Teatre de l´Envelat, La Divina Vallesana) va crear la companyia La Farinera el 1982 que tenir molt ressò es anys 80. El  va dirigir amb actors i actrius professionals un gran muntatge sobre el text d´Els Pastorets de Pitarra, al Mercat de les Flors. Del 1991 al 1995 va dirigir el Festival de Teatre de Tàrrega. Del 1995 al 2005, junt a la seva companya Francina G Ars va crear la companyia TàBaTa Teatre que ens va oferir destacats i innovadors muntatges dedicats especialment al públic familiar. El 1998 va co-fundar el Teatre de Ponent a Granollers.

Stefan Zweig

Nascut a Viena, quan era la capital de l´Imperi Austro-hongarès, el 28 de novembre de 1881. Stefan Zweig està considerat un dels grans escriptors contemporanis. Va cultivar amb un estil magistral la novel.la, l´assaig, el conte i les biografies. A més va treballar com a traductor, periodista i en els seus inicis també com a dramaturg. De lectura imprescindible, per la seva brillant tècnica narrativa, son algunes de les moltes obres que va publicar, com Moments estel·lars de la humanitat (1927), Estudis històrics, Balzac-Dickens-Dostoievski, tres mestres (1920), les biografies (Maria Estuardo, Fouché, Maria Antonieta) i les novel·les, algunes portades al cinema, Carta a una desconeguda, Amok, 24 hores de la vida de  una dona, La confusió dels pensaments, Novel.la d´escacs o Les memòries del món d´ahir (obra pòstuma en la que descriu la vida en els darrers anys de l´imperi austro-hongarès).

Fa vuit anys vam tenir ocasió de gaudir al Teatre Condal d´una notable versió, en clau musical, de 24 hores en la vida d´una dona, protagonitzada i produïda per l´actriu Silvia Marsó, que per les representacions a Barcelona, va voler que fos traduït al català. Aquest espectacle va guanyar el Premi al Millor Espectacle Musical del 2018.

El 2016, la directora alemanya María Schrader va portar al cinema la vida de Stefan Zweig : Adiós a Europa, centrant-se en els darrers anys de la seva vida (1936-1942)

George Bernanós

Va néixer a París el 20 de febrer de1888 i va morir a Neuilly-sur-Seina el 5 de juliol del 1948. Va ser escriptor, periodista, llibretista, assagista, dramaturg i pensador humanista. Catòlic practicant, profundament sincer i apassionat en les seves idees, es va enfrontar a qualsevol tipus de totalitarisme. Exiliat a Mallorca, a principis de la Guerra Civil, va acabar denunciant els crims de l´exercit franquista, el que el va obligar a un nou exil.li que finalment es va localitzar al Brasil. Va publicar novel·les i assajos, del que destaquen : Los grandes cementerios bajo la Luna, denuncia dels crims feixistes (1938),  Sota el sol de Satanàs (1926), França contra els robots (1947), Mouchette (1937), El diari d´un capellà rural (1936) i la seva única obra teatral Diàleg de carmelites. Les cinc darreres obres mencionades han estat portades al cinema de forma brillant en diferents èpoques.

Teatre-fòrum

El dimecres 18 de març, en acabar la funció hi haurà  un enriquidor col.loqui amb els integrants de la companyia i el nostre company i crític Gabriel Sevilla.

Text:ferranbaile@gmail.com