El Ballet de Catalunya està de gira aquest Nadal amb un dels grans clàssics de la dansa, El Trencanous, agombolat per l’acolorida música de Piotr Ilitx Txaikovski, i en una coreografia d’Elias Garcia Herrera, basada en la canònica de Marius Petipa. La primera cita de la tournée va ser dissabte 13 de desembre a l’Auditori de Cornellà, en plena passa de grip hivernal, de manera que van haver de canviar a última hora tres ballarins principals que s’havien posat malalts. Des del pati de butaques, però, no es va notar res. Un dels canvis més destacats és que la ballarina portuguesa Barbara Almeida va assumir el paper de Clara “petita” en comptes d’Ellen Mäkelä tot oferint una interpretació acurada i tendra, pròpia d’aquest personatge somniador que viu una aventura fantàstica de la mà del trencanous que un mag li ha regalat la Nit de Nadal.

D’entre els solistes val a dir que va brillar sobretot Anna Loycke en el paper de Clara “gran” (en aquesta versió el personatge es desdobla) per la qualitat de la seva tècnica, gens renyida amb una expressió rica i hipnòtica. També va destacar la força i vitalitat del cast masculí encapçalat per David Garcia, que va assumir el paper de Príncep, oferint bonics quadres com ara el dels soldats. Els diferents balls ètnics van contribuir enormement al lluïment de l’espectacle (tret d’un ensurt amb les Mirlitons), amb unes interpretacions acurades i ben executades. Pel que fa als quadres corals -l’escena dels flocs de neu i el vals de les flors-, el cos de ball és força irregular i és on es feia més palès -en el cas de la funció de dissabte a Cornellà-, que era la primera de la gira.

La vistosa producció del Ballet de Catalunya incorpora un enregistrament que resumeix la història a l’inici de cadascun dels actes, un element interessant si tenim en compte que segurament molts espectadors infantils no coneixen la trama i poden perdre el fil. També transforma els ratolins en “bats” i els ballarins apareixen embolicats en una capa plasticosa que crea curiosos efectes de llum, ben bé com si fossin unes ales. L’exèrcit de bats es mostra així amenaçador, tal com requereix el guió, dirigits pel Rei Ratolí (Giovanni Caporusso). D’altra banda, aquesta versió dona gran protagonisme al mag, Drosselmeyer (no oblidem que a la base hi ha un conte d’E.T.A. Hoffmann), mentre que el grand pas de deux final que en la versió clàssica balla la Fada de Sucre, aquí ho fan Clara i el Príncep. La companyia tornarà a Catalunya després d’un “bolo” a Madrid i el 28 de desembre ofererirà dues funcions al teatre d’Olesa de Montserrat, tota una oportunitat per gaudir d’aquest espectacle cent per cent nadalenc de quilòmetre zero.