Anna Güell reprèn la carrera de monòlegs a Si surts amb vida al Dau al Sec. Ara, l’actriu de Q-Ars Teatre és una monja que desarma la seva fe. En realitat, és un desengany paral·lel al de l’actriu (a partir d’un text de Flavia Company) amb la societat i el públic. Sense revelar com, es pot dir que pren una decisió dràstica que trenqui el pacte del públic de desentendre’s de la realitat mentre cedeix l’atenció a la ficció.

A Güell, li van els aires de tauletes i cabaret o de piles de llibres (Carola). Defensa uns personatges que, amb facilitat s’adrecen a públic. Té una necessitat vital a traspassar a veu els textos profunds o irònics, de múltiples autores. Ara, amb la direcció d’Héctor Morillas, recupera un to entre mofeta i sorneguer quasi farsesc habitual de la companyia quan Güell compartia escena amb Mercè Anglès per fer adaptacions ben sonades de Shakespeare i rescabalar literatura mallorquina amb el director Rafael Duran (Anem a fer una musa). Darrerament, l’actriu havia treballat a l’escena amb Tània Banús (amb qui van fer, per exemple una versió 2.0 de la musa o el revelador Chipko.

A Si surts amb vida la provocació és evident i el joc simple, quasi ingenu. Assistir a aquesta funció té un plus a compartir un cafè, a saludar-se. Potser entre coneguts. O no. L’ambient que es cou al Dau al Sec, lluny de semblar un Escape room de pànic, es cou el dubte de “Què passaria realment, si…?”