CRÍTIQUES

VALORACIÓ
8
Fantasia de moviments
Publicat el: 10 d'octubre de 2025
CRÍTiCA: CÈL·LULA #6: Faula
Roser López Espinosa viu en positiu. La seva manera d’entendre el dia a dia la traspassa a una dansa festiva, orgànica, àmplia, transversal. Porta prop de 20 anys en la carrera de coeògrafa, després d’haver ballat a la companyia Mudances (Flexelf, Corol·la…) A Estol convidava a volar despreocupadament (com també feia el treball previ de duet Lowland), sumant-se a un grup per fer més eficaç el vol per reduir la força contra el vent. A Cometa el joc venia de moure’s a l’espai. Ara, es fabula amb la fantasia.
La coreògrafa fa un cant a favor de la imaginació, invoca a altres realitats possibles: És un espai comú i compartit que cal celebrar. Sorprèn la similitud de moviment amb el treball de Guy Nader i Maria Campos (física, de carrera), trasllada els cànons a la dansa, sigui el moviment de pèndol (Natural order of things)o el de l’espiral, per exemple. López Espinosa coincideix en aquesta línia de moviments, tot i que des de posicionaments fantasiosos. En realitat, la fantasia i la ciència emergeixen de la voluntat d’entendre la Natura, el que és present al món, abans que la humanitat en disposi.
Els vuit ballarins de Fauna practiquen una dansa, àmplia, variada (aparentment desenfocat, però que la mirada de l’espectador mai es perdrà la pirueta), oberta. La fantasia permet construir éssers fantàstics que, en realitat, són articulacions de cossos, treball conjunt. En aquesta conjunció hi ha una evident recerca sobre el pes i l’equilibri per permetre situacions acrobàtiques amb el menor desgast físic possible. La sensació que dona al públic és de contemplar quadres d’ingravidesa, de vol aleatori que es modifica segons els corrents d’aire. Com si tot fos espontani quan es percep una sincronització de moviments perquè el viatge sigui complet.
CRÍTIQUES RELACIONADES / CÈL·LULA #6: Faula
No hi ha crítiques relacionades