A l’espai La Paraula van coincidir en sala cares ben diferents de la Tàrrega de sempre i d’ara. Per una banda, el retorn d’Albert Vidal, creador històric de l’escena performativa que es va marcar un Inferno, un descens als tres primers cants de la Divina Comèdia recitats en toscà del segle XIV. Mestratge tel·lúric de contacte amb tècniques d’altres temps, però d’una radicalitat atemporal, un os dur de rosegar però que fa bon caldo. També de caràcter extenuant, la proposta de Núria Martínez-Vernis i Oriol Sauleda, El gran bluf , un duel poètic entre dos bufons del mot lliure, improvisació a dues veus de 50 minuts. Vam quedar esgotats per aquest exercici de risc gairebé circense, contracultura per trencar amb la rigidesa dels formats suats.
CONSULTA CRÍTICA SENCERA A ‘ENTERACTE.CAT’