CRÍTIQUES

VALORACIÓ
8
Darrere un fil i d’un bolig
Publicat el: 19 de setembre de 2025
CRÍTiCA: Weltschmerz (títol provisional)
És molt complicat incorporar un pensament de creador obsessiu en la seva obra a l’escena. Conde de Torrefiel es va donar a conèixer en un muntatge en què els intèrprets feien un partit de bàsquet de patxanga mentre s’incorporava un text vital d’una parella (Observen como el cansancio derrota el pensamiento). Ara, el dramaturg Ferran Dordal (El quadern daurat amb Carlota Subirós; A house in Asia amb Agrupació Sr Serrano; o Reiseführer amb La Ruta 40) fa una experiència similar: la colla d’Indigest juguen a petanca mentre es van passant el micro per repassar els pensaments tràgicament còmic sobre la precarietat en la creació dramàtica, per exemple.
Només al començament, hi ha una breu explicació sobre les regles del joc. De seguida (primer, en off i després llegit en directe) es relata la voluntat de presentar un projecte a un concurs d’un teatre públic. Certament, les condicions del joc modifiquen l’ordre de lectura. Al final, els jugadors podran seguir amb la partida de petanca, encara que la redacció estigui finalitzada. Hi ha dos temps que juguen alhora, dues situacions que es modifiquen puntualment a través de punts del destí que ho connecten.
Probablement, aquesta funció demana una atenció més centrada que la que es pot dedicar un dissabte a la nit a Fira Tàrrega. Va haver-hi espectadors que van marxar, desesperats per la radicalitat. La boutade, que potser s’imaginaven que seria només un gag inicial, va allargar-se una hora i mitja. Evidentment, no és una peça amable ni fàcil, però s’hi pot trobar l’encant contemplatiu de deixar-se perdre pel procés de la partida i per un creador que només avança a partir del dubte.
A la petanca, més enllà de la punteria i la sort, sovint hi ha el dubte de quina és la jugada més adequada per aconseguir puntuar davant de la parella rival’ és individual com la feina solitària del dramaturg i compartida, com quan el text puja a escena. El públic que persevera persegueix alhora un fil dramàtic i d’un bolig juganer. L’estratègia és adaptar-se a la forma de jugar dels contrincants, diuen els experts.
No és una peça amable ni fàcil, però s’hi pot trobar l’encant contemplatiu de deixar-se perdre pel procés de la partida i per un creador que només avança a partir del dubte.
CRÍTIQUES RELACIONADES / Weltschmerz (títol provisional)
TÍTOL CRÍTiCA: Petanca sòlida per a temps líquids
PER: Alba Cuenca Sánchez

Per divertir
Per transformar
VALORACiÓ
8
TÍTOL CRÍTiCA: Temps de petanca
PER: Ana Prieto Nadal

Per transformar
VALORACiÓ
8
TÍTOL CRÍTiCA: Rapsòdia 2.0 sobre la subjectivitat d’avui
PER: Adriana Nicolau

Per transformar
VALORACiÓ
8