Aquest Domte, de Nacho Flores és un espectacle díptic involuntari amb el de Jordi Galí (L’instant…) a Tàrrega. Tots dos tenen l’equilibri dalt d’una estructura que armen davant del públic. Però si Galí prefereix el silenci i la introducció en un quadern quasi íntim, Flores es vesteix de pastor i crida el públic com si fos el ramat i el músic esdevé el gos d’atura, o potser, el vailet que està aprenent l’ofici. Si l’un prepara una instal·lació que es va transformant sense que el públic pugui imaginar per on es desplaçarà aquest mòbil tipus Calder, Domte ensenya les cartes des de bon principi amb una estructura que sorprèn que sigui estable, però que parteix de la simetria en un dels seus costats. On tornen a coincidir és en mantenir l’atenció, el risc a què tot vagi en orris i que, quan sembla que tot és estable, trobin un nou moviment que capti l’atenció, sigui festivament amb el “Brrrr” de Flores més primari o amb el metrònom final d’en Galí.

Flores reforça la connexió com ja havia fet amb el col·lectiu M.U.R.S, amb qui van estrenar un parell d’espectacles incorporant el malabarisme i la diversitat en el joc de risc i equilibris marca de la casa: M.U.R.S. i De tu a tu.