Una peça de dansa que vaig poder veure a la Plaça Major, partia d’un acte de denúncia, però més aviat com a context d’un cos, una dansa i una música que neixen marcats per la història del racisme. Es tracta de Black, del ballarí ivorià Oulouy, establert a Barcelona, des d’on s’ha projectat a la resta d’Europa, actualment com un dels The Twenty25 artistes de la plataforma Aerowaves –justament amb la versió escènica d’aquest espectacle que vam poder veure a Tàrrega.

De nit i amb un inici que deixava la plaça (plena a vessar) a les fosques, va ser un goig veure com un dels ballarins amb més talent que tenim actualment a Catalunya va ser acollit i aplaudit per un públic que va connectar de seguida amb la proposta. Oulouy, sabent-se privilegiat com a exponent de la comunitat negra i les danses urbanes dins del món de la dansa, ha volgut fer un espectacle no tant per lluir-se (tot i que la seva dansa sempre llueix), sinó per fer d’altaveu de la lluita per l’emancipació dels negres; i ho fa posant-hi el cos, el gest, la imatge, el ball i la música, combinant el bon rollo de les danses afro amb la incomoditat de la història no tan llunyana. Si bé la dramatúrgia era prou senzilla i la tècnica de l’actuació no va ser la millor –les projeccions sobre l’església no es veien gens bé i el so va tenir algun entrebanc–, el missatge era ben clar des d’un inici, i el talent d’un ballarí que es menja l’espai a poc que balla va captivar tot el públic de la plaça. En aquest cas, tot i que no era un espectacle catalogat com  “públic actiu”, les ganes de moure’s eren ben palpables, encara més quan al mateix instant que va acabar l’espectacle, tothom es va posar dempeus per aplaudir.