El primer espectacle de dansa que vaig veure a Fira Tàrrega va ser el de les valencianes del Colectivo Dánzate, amb la proposta que porta per títol Me encanta bailar pero se me da fatal, tota una declaració d’intencions. Seguint l’estructura habitual d’una classe de dansa contemporània, amb moments que podrien ser d’una classe de zumba, les directores d’orquestra Marta Sofía Gallego i Andrea Dolz Burdeos guiaven un grup ben heterogeni: comencem movent-nos lliurement, després caminem per l’espai mirant-nos als ulls, tot seguit fem un escalfament articular, soltem els malucs al ritme de la música, fem grups per perdre la vergonya, etc. i finalment, ens aprenem la coreografia! Amb la selecció musical de DJ Ariezz, el col·lectiu valencià va fer ballar a petits i grans, èxits d’ahir i d’avui, d’aquí i d’allà; la cançó per a la coreografia va ser ni més ni menys que Antes muerta que senzilla, de la María José. Sense més pretensió que perdre la por a ballar i passar una bona estona plegats, els assistents van quedar del tot disposats a qualsevol cosa.