Zum-Zum ha parit una peça estranya. Partint del conte homònim d’Olga de Dios, ha trobat una fórmula molt blanca per anar bastint aquesta trama d’un personatge que neix diferent. El que la lògica benpensant adulta intueix un quadre d’assetjament escolar, una lluita per a ser respectat, el muntatge i el llibre ho eviten. A Fira Tàrrega, precisament, l’intèrpret de Cirque Inextremistes preguntava al públic com es podia manipular: tots els adults van trobar culpables (des del somriure a la política)a Damoclès. L’únic nen que va ser qüestionat va respondre “Què vol dir manipular?”: el prejudici és dels adults. La canalla, si no reben contaminacions d’altres generacions, veurien la diferència sense cap judici previ. Així mateix, la peça continua desarmada sense conflicte.

És cert que la realitat demostra la crueltat de la canalla (i dels adults) davant el que és diferent. I, per tant, pot semblar naïf i falsejar la veritat aquest no problema constant. En aquest sentit, pot haver col·lectius que considerin que blanqueja un perill, que desapoita la denúncia dels assetjats (com insinuava la festiva Hippos també produïda per Zum-Zum), entre molts altres títols.

Zum -Zum és una companyia qye alerna adaptacions de contes més clàssics La gallina dels ous d’or, amb peces de fort contingut social (Sóc una nou). Ara, tenen un llenguatge agraït, un joc fàcil aparentment. En molts canvis d’escena, els personatges apareixen amb les monitores d’ulleres canviades, que fan joc amb altres elements escènics. Potser és això: Aquest cop, la seva investigació ha estat la de triar les ulleres que es creuen amb la bondat humana per naturalesa, com preconitzava Rousseau.