Molt bon rotllo, d’entrada. Una granota d’un blau lluminós, que semblaria sorgida d’un fotograma d’uns dibuixos animats, irromp a la Plaça Major i es posa a ballar. Granotes al cel, aigua a la terra! La performer Carlota Grau és aquest personatge que encomana la dansa amb les seves cames i braços llargs. Aquesta acció vol ser un cant festiu a la pluja, com feien (segons diuen) els indis americans en temps de sequera. o com feien els pobles de secà (com ara, la comarca d’Urgell) implorant, en processó que caigués una tamborinada per salvar els sembrats. Al costat del ball, una lectura de veu en off anuncia que cal més pluja per corregir el canvi climàtic, per rebaixar la temperatura de la Terra, per fer més sostenible la meteorologia.

En realitat, mana la festa i el joc. La música i la dansa, que va arrenglerant els participants amb una coreografia que es repeteix modificant el pas en 45 graus cada sèrie, revoluciona la plaça. Com ja havia fet Miss Mary, unes hores abans a la mateixa plaça Major. I com també proposen les del Colectivo Dánzate (Me gusta bailar pero se me da fatal). De fet, les ganes de traspassar la festa, de connectar, coincideix amb la remor d’Interferència_03 que, en realitat, recicla les tradicions (com ara la processó, precisament) per esdevenir-la una celebració laica del col·lapse urbà.

L’Antic Testament parla de la plaga de les granotes (i els amfibis) com la segona plaga d’Egipte. No va ser la més pesada de totes les bèsties: Hi seguirien plagues de polls i mosquits, mosques i de les llagostes. De fet, com a primer avís al Canvi Climàtic, faríem bé de corregir l’escalfament del Planeta, a partir de l’empatia amb les comunitats que més pateixen els canvis meteorològics en forma de cataclisme (sigui gota freda, sequera o tifons). I això, ja no fa tan bon rotllo.