Després d’una primera peça de carrer, The rescue, que van estrenar el 2020, Streetfools fa un salt endavant i presenta a Tàrrega un nou espectacle on els dos clowns, Jordi Solé i Claudio Levati (compartint escenari amb Kamchàtka) es mostren com un nou duet còmic que segur aconseguirà omplir moltes places en el futur. Banaba Flup és la història de dos personatges que comparteixen un bot salvavides per preparar-se pel diluvi, per a quan finalment el mar ens atrapi a tots. Una veu en off va explicant-nos la tragèdia imminent mentre els dos personatges arriben i deixen el seu bot en un espai perimetral. Darrere un marcador ens recorda que estem en perill d’inundació i ràpidament el comptador es posa en marxa i marca un compte enrere de tres dies, suficient temps perquè els dos personatges encara es puguin prendre les coses amb calma i presentar els seus caràcters. Sense tenir un encaix exacte en la tipologia dels clowns, podríem veure dos Augusts (o un August i un Contra-August) que es relacionen amb onomatopeies, paraules, melodies i molta expressivitat.

Una tensa calma impera i les dues criatures poden fanfarronejar, plantejar solucions per a quan arribi l’aigua i sobretot jugar amb el públic. Però un altre cop el rellotge s’accelera i s’atura a 48 hores. La desesperació s’incrementa, però un d’ells continua mantenint la calma, confiant en la seva força per superar la inundació. L’altre, més poruc, busca aixopluc, una abraçada, un contacte del col·lega que l’animi. La relació de poder, d’una certa distància entre els dos personatges és clau per muntar les diferents situacions en què es trobaran. Òbviament, la comicitat està a veure que tots dos són iguals de tòtils i innocents.

Finalment, quan arriba la inundació, truc efectista amb un matalàs inflable que s’infla de cop i deixa la bassa al bell mig, la desesperació i la comicitat, com l’aigua, puja de nivell. Cantar, fer senyals de socors, simular amb una espècie de gaita una sirena… res funciona i tot s’accelera. Primer apareixen els retrets, després fan les paus i assumeixen la seva condició de nàufrags mentre canten tot de melodies relacionades amb la situació que viuen, la tensió que genera Tauró de Steven Spielberg o la catastròfica idea que planteja la cançó del Titànic, entre moltes altres. Finalment, intenten fer front a la seva nova situació. Potser el primer serà pensar en com aconseguir menjar. Una xarxa per pescar els servirà perquè un del públic els hi pugui deixar tres o quatre fruits secs. El joc funciona a través de diferents objectes de supervivència que tenen, però jugant, jugant acaben els dos a l’aigua. Tanmateix, no espereu un final tràgic. El perill, però, està allà. Tot i que tot plegat pugui ser una simulació, està bé que ens anem preparant amb bon humor per l’arribada del dia final. Abans, però, esperem poder celebrar noves propostes de carrer d’aquest duet de passerells, els Streetfools.