Set llits ocupen part de la Rambla Nova de Tarragona. És el festival FITT de noves dramatúrgies i l’inesperat pot sorgir en qualsevol cantonada. Més d’un vianant intenta estirar-se sobre els blancs llençols, fins que el creador argentí Fernando Rubio s’afanya a frustrar el seu il·lusionant descans horitzontal. Us imagineu una ciutat amb llits en parcs i àmplies avingudes com si fossin bancs urbans? No és el cas i l’endemà van haver de posar tanques per a evitar temptacions.

La insòlita proposta de Rubio Todo lo que está a mi lado, en la seva estrena a Catalunya, convida el públic a compartir els llençols amb una desconeguda. Un moment d’extrema intimitat amb una actriu que durant 15 minuts li murmurarà a la persona tombada al seu costat una història d’abandó i solitud en la infància, i  li parlarà de les seves fortaleses i felicitat. També li acariciarà el rostre amb exquisida subtilesa.

Un vincle inèdit

El joc de mirades, els gestos, els silencis, la dolça entonació, la sensibilitat… exerceixen la seva màgia i apareix l’emoció. El viatge per la memòria i la connexió amb l’altre ens trasllada a llocs comuns. Molts imaginaran que li parla la seva mare, amb una cadència entendridora. Un inèdit vincle s’estableix entre la intèrpret i l’espectador. Llàstima que el soroll en l’àmplia avinguda dificultés aquests 15 minuts viscuts tan íntima i deliciosament. En un lloc més tranquil l’experiència escènica hauria estat encara millor.

Altres creadors han utilitzat llits o gandules en les seves propostes escèniques. Ada Vilaró i Josep Perelló van convocar a l’experiència de passar tota una nit en gandules instal·lades en la plaça Major de Tàrrega (urGENTestimar) i Roger Bernat va fer un experiment semblant a  Dormifestació. També en el teatre dels sentits han ficat al públic entre llençols, un acte sempre molt agraït i temptador.

Els límits del cos a cos

Rubio fa ja més d’una dècada que recorre el món amb aquest projecte, intervenint diferents espais com a boscos, platges, rius o els centres de les ciutats. Assaja molt meticulosament amb actrius de les localitats que visita, explorant els límits de l’experiència. Un cos a cos que a algú li pot resultar incòmode o inquietant.

Diu el creador argentí que en les seves obres busca concretar la utopia d’establir llaços profunds entre els actors, els espectadors i els objectes. Director, dramaturg, actor i artista visual, fa lustres que investiga sobre la reformulació de l’espai escènic, la intimitat i la relació amb el públic. Els seus experiments escènics llisquen, com en aquest cas, una crítica al món en què vivim. Mancat de mirades i de connexions amb l’altre. I mancat de carícies. Aquesta breu trobada sota els llençols amb una desconeguda romandrà en la memòria de l’espectador.