Sota un cel amenaçador dimecres al vespre, l’actor Carlos Cuevas va rellegir l’obra del naturalista i filòsof nord-americà Henry David Thoreau (1817-1862). Si aquesta proposta de Thoreau: la vida als boscos desplaçava el públic al Jardí Botànic al capvespre, Irene Vicente havia convocat les tardes del 3 al 6 de juliol, a viure en un Oasi de silenci i frescor al Centre de les Arts Lliures, coincidint amb el sorollós i caòtic Interferència:_02, a l’Arc de Triomf.

Thoreau va decidir fugir del ritme de la ciutat americana de mitjans del segle XIX i viure sol a la natura. D’aquesta experiència en va extreure una manera d’entendre la vida que la va projectar a Walden. Carlos Cuevas va estrenar al Festival Clàssics (més tard al Temporada Alta, i ara aquest estiu es podrà sentir en altres festivals d’estiu amb la Natura de companya) una lectura semiescenificada. Converteix el text en una conversa a públic. Narra de manera cronològica les descobertes de la seva aventura.

Les reflexions de Thoreau advoquen per una vida contemplativa. Admet que, acabat el repte dels dos anys vivint en una cabana que s’havia fet ell mateix, necessitava conèixer altres vides. Lluny de recomanar que tothom provés viure en aquelles condicions, sí que proposa ser lliures de trobar noves formes de vida, que no es deixessin subjugar al pes de la família i de les convencions socials. Thoreau, tal com selecciona la directora Glòria Balañà en aquest treball, va tenir olfacte a descobrir nous camins des del naturalisme cap a una societat més tolerant amb el medi ambient, que avui ressonen com a alternatives al canvi climàtic. Per exemple, intueix que els homes deixaran de ser carnívors, com també han abandonat el canibalisme.

Al 2018, Fira Tàrrega va programar Saunterer, una proposta itinerant que partia també de la lectura de Thoreau. Amb un passeig humil, l’actor Marc Rodrigo, sota la direcció de Maria Stoyanova (…), covidava a paticipar de l’experiència i, de manra lúdica, a fer veure les contradiccions d’una societat que viu apressada ique obvia moments per al descans i un alliberament a les exigències socials. El text de Thoreau és potent però, segurament ja no té l’efecte del segle XIX. Avui, el públic vol que l’escenari li formuli preguntes per revelar un mon complex, en comptes de rebre la lliçó sàvia d’un filòsof i naturalista que va estar dos anys retirat a expenses de la Natura. El gaudi per la contemplació és un dels trumfos de companyies com 28 Elèctrico (The place, The frame).