“Decadència”, el text de l’actor i dramaturg Steven Berkoff, que va escriure fa més de 30 anys, és extravagant, a estones divertida, i volgudament provocadora, amb un llenguatge vulgar i grandiloqüent al mateix temps.

Trobo que és més un divertiment de l’escriptor, per la forma, en vers, que a mi en la versió catalana de Neus Bonilla, Carme Camacho no em funciona. Hi trobo una excessiva concordança de fonemes, que no sé si es correspon al vers lliure de l’original.

També és un divertiment pels actors. Berkoff l’ha interpretat tant en teatre com en cinema, en aquest cas al costat de Joan Collins.

Però no tinc tan clar que sigui un divertiment pel públic, que tot i el to de l’obra, jo diria que no va riure gaire.

Es tracta d’una crítica grollera i estrident de les classes benestants britàniques, que potser es pot traslladar a altres entorns més propers, però que a mi, personalment, no em funciona.

Carles Martínez i Míriam Alamany han fet una bona feina interpretativa, amb molt de ritme escènic, però que diria que vocalment és massa “cantada” i se’m feia monòtona.

Bones peces a escena, però el resultat, no és el que m’esperava. Ho atribueixo al text, que a mi no em va resultar interessant.