Lluïsa Cunillé ens té avesats a textos encriptats, alguns, estranys, d’altres, curiosos i fins i tot complicats.

Xavier Albertí i Albert Arribes són directors que s’atreveixen amb la Cunillé. La Cunillé! Una dramaturga amb estil propi, sense concessions i alhora prolífica.

“Compto cada passa que dono“, protagonitzada per Oriol Genís, és la que el Grec ha programat a la Sala Atrium, el mateix escenari que a l’inici de la temporada programava, també amb ell i la Paula Blanco “Verbagàlia” de la Víctor Català. Tot i ser dos personatges, aquell també eren com dos monòlegs molt estàtics. Com el que s’escau de parlar-ne ara.

Parlem de “Compto cada passa que dono”. Es tracta d’una obra on les passes són la història, la metàfora, per què Oriol Genís gairebé no es mou, sota un gran marc de fusta molt historiat, i davant una llitera d’hospital.

Amb la ridícula bata d’hospital, d’aquelles que ensenyes el cul, la narració transcorre entre els records més banals i els records més dolorosos.

Genis no calla, és d’aquells companys d’habitació, o de sala d’espera, que no calla, i que explica tot el que et podria interessar i el que no. El que et fa gràcia de saber i el que millor seria no saber-ho. Històries increïbles que s’expliquen des de la mirada d’un quiosquer, des d’aquella mena de teatret on un personatge, generalment molt amable, et ven diaris, revistes i un munt d’objectes dispars. Un quiosquer que veu passar la vida i els clients, i que en 6 metres quadrats té engarjolada la seva de vida. Allà romanen tots els records i les frustracions.

Oriol Genís és un actor que pot amb tot. Un actor que amb poca cosa fa molt. A “Compto cada passa que dono” no hi ha lloc a l’histrionisme, tot és suau però intens alhora.

Amb una elefanta amb nom de princesa de gel, amb una fredor càlida, Oriol Genís explica una història de la Cunillé de forma quirúrgica i gairebé escèptica, amb silencis, respiracions i dubtes, fruits d’una anestèsia, que potser està capgirant la història, creant-ne una de nova, que ves a saber tu si és la que realment va passar.