La gènesi on es formen els espectadors de teatre és a la infància. No patiu en portar nens al teatre. No patiu si el vostre petit té un any, i està recomanat a partir de 6 anys. No patiu en portar-los quan són un xic més grans a obres classificades com teatre per a adults. És evident que no han de ser desagradables, que veure-les sigui interessant per a ells, no només pel seu argument. De tot el que passi a escena, ja en parlareu a casa. No us priveu de tenir temes de conversa que segur que sabreu gestionar com a pares o familiars de les criatures. Bé, no m’enrotllo.

La “Gènesi” que vam gaudir, els avis i el net, al Teatre lliure, va ser superconstructiva. Sí, aquesta és la paraula que més li escau. Constructiva. A partir del joc i de la sorpresa, un escenògraf i tres actrius ens van endinsar en un videojoc, on nosaltres fèiem passar les pantalles amb les nostres accions, col·lectives, participatives i comunitàries. Tothom podia proposar, crear, compartir. Tothom, per què les actrius manegaven els nanos amb molta destresa.

Jo, que soc més crio que ells, i àvia tarambana, amb l’excusa que el meu petit era “massa” petit, vaig ser amb tota la colla de menuts damunt l’escenari. L’espectacle va fluir meravellosament, ens hi hauríem quedat més estona, per què canviar el món, fer-lo més bonic, és una feina llarga i apassionant. I el públic de l’obra en va fer la primera pràctica, pensada per ells.

“Gènesi”, d’Oriol Bellvitge, interpretada per Rut Girona, Laura Roig, Paula Vicente i dirigida per Júlia Barbany és una perla per la mainada.

Però alhora s’hi veuen dos espectacles. El que veuen i viuen els petits, i el que veuen i viuen els seus acompanyants. La visió dels menuts jugant, actuant, interaccionant amb altres nens desconeguts, de la mà de tres actrius, és sorprenent i formativa. Mirar els nens i nenes i que facin el que vulguin, sense la nostra intervenció és molt necessàri. I si ho fan amb uns materials bonics i espectaculars, què més podem demanar.

Jo, per demanar, demano que porteu els nens al teatre. Sempre hi ha coses a comentar (fora de la sala, si us plau), que et fan créixer, imaginar, crear i conèixer universos nous. El teatre, sense mòbils, respirant junts, actors i públic. Marxareu a casa i podreu tenir converses i fer jocs que ni us imagineu!!