• Skip to primary navigation
  • Skip to main content
recomana
  • CRÍTIQUES
  • ARTICLES
  • PÒDCAST
  • ACTIVITATS
  • #NOVAVEU
  • QUI SOM
  • BLOG
  • CONTACTE
  • CRÍTIQUES
  • ARTICLES
  • PÒDCAST
  • ACTIVITATS
  • #NOVAVEU
  • QUI SOM
  • BLOG
  • CONTACTE
  • Home
  • /
  • Tuelf Points
  • /
  • Doble-orgasme Eurovisiu
CRÍTIQUES
Didac 45 Scaled
Ferran Baile
PER: Ferran Baile
Per abraçar Per divertir

VALORACIÓ

9

ANAR A FiTXA DE L’OBRA

Doble-orgasme Eurovisiu

Publicat el: 22 de maig de 2025

CRÍTiCA: Tuelf Points

El 16 de maig del 2023, amb motiu de l´estrena al Teatre Gaudí de Tuelf Points, publicava aquest comentari. Vist de nou l´espectacle dos anys desprès, sota el subtítol de Golden Edition 2025, l´he de titular com a Super-Orgasme Eurovisiu i pujar la qualificació. Hi han hagut afegits ben concebuts en la part filmada amb forces intervencions de cantants que han representat a Espanya en els darrers anys. Les darreres cançons inclós el SloMo de Chanel i inclús el Esa diba de Melody.  Hi ha hagut canvi de Directora Suprema, que ara interpreta Cocó Comín, donant-li un toc de bruixota maléfica ben divertit. A més en un escenario com el del Teatre Condal on s´ha representat aquests darrers diez, l´espectacle encara brilla més. La nit que jo el vaig veure, a més, hi va haver estrella invitada, el cantant Mikel Herzog (Vergara-Guipúzcua-1960), que va ser component de Cadillac i La Decada Prodigiosa i desprès cantant en solitari, i representant d´Espanya a Eurovisió el 1998, amb la cançó ¿qué voy a hacer sin tí?, cançó que va cantar amb tots-totes els protagonistes del Tuelf points.

Autèntica marató eurovisiva. Increïble però ho aconsegueixen. Al llarg d´una hora quaranta frenètica, mitjançant una continuïtat sense fi de meedleys, assistim a la revisió de prop de cent cançons que d´una manera o altre van fer història al Festival d´Eurovisió i algunes (poques) a la història de la Música.

L´espectacle está concebut com un concert teatralitzat, amb un prim fil conductor. El compositor ocult de tots els èxits d´Eurovisió ha mort i un jove compositor de poc mes de 30 anys ha estat l´elegit mitjançant un algoritme. Al centre de l´escenari circular del Gaudí Teatre, tenim el secretíssim laboratori musical de l´Euro Music Society, la societat no menys secreta propietària del Festival de Eurovisió. El jove EuroNI lluitant amb teclats, sintetitzadors ha de trobar la fórmula EuroWin per composar la nova cançó triomfadora. Per arribar aquest punt ha de reviure les principals cançons dels quasi 70 anys de festival i fer-ne un cocktail del que sortirà el nou tema guanyador.

A les pantalles laterals, apareix la Directora Suprema d´aquest Gran Germà Eurovisiu, que està interpretada, ni més ni menys, per l´actriu-cantant-històrica directora d´OT, Nina. En un videoclip continu, paral·lel als maratonians meedleys que interpreten sense parar els quatre cantants (per cert son androides, vestits de blanc impol·lut i amb ulleres 3-D), van apareixen les imatges dels cantants originals durant la seva participació i l´any i el lloc en el que van quedar. Hi ha també aparicions sorpresa com la de Miqui Núñez, Ruth Lorenzo i el presentador de TV-3, Toni Cruanyes.

Els creadors

L´idea original de l´espectacle i la direcció musical es de Dídac Flores Rovira (Suerte en Mi vida Producciones), cantant-actor-compositor, que ha protagonitzat molts musicals dels que destaquem : Mar i Cel, Fama, AmorxAmor, La Trinca biografia no autoritzada, Nit de Musikaals: De Broadway al Kursaal (estrenada a Manresa, el Dídac es bagenc) i Lo tuyo y lo mío, on es va encarregar de la direcció musical tocant el piano en directe i on va coincidir amb la cantant-actriu protagonista de l´espectacle Karen Gutiérrez, que es qui ha dirigit Tuelf Points. A Lo tuyo y lo mío, estrenat el 2013, del que Karen Gutiérrez va ser cop-creadora, 75 cançons populars en 75 minuts, neix el germen del que deu anys desprès neix aquest espectacle. L’assessorament dramatúrgic ha estat d´en Jordi Santasusagna (Cardona, 1971, autor, escriptor i guionista, ha escrit diverses novel.les i obres de teatre).

Els androides i cantants maratonians

Incansables, atlètics, cantant i movent-se sense parar, ells i elles, amb una llarga trajectòria en musicals, son Xavi Duch (Sugar, El petit príncep, Los 39 escalones, Inproside Story, Las chicas del coro..), la cantant-compositora-pianista Esther Peña (amb una solida formació musical com a pianista i una gran polivalència des de la música clàssica al jazz i al rock. Té gravat el disc Spirit in the rain), Laura Daza (procedent de l´escola Aules, ha treballat a El petit Príncep, Wild Party, Sugar, Fantàstic Funeral Festiu, Estrip-tesi…), Marc Pociello (als nou anys va ser el primer nen que va doblar un pel·lícula de Disney, Simba-El rey león. Premi Butaca millor actor de musical per La Tienda de los Horrores. També l´hem vista a Cantando bajo la lluvia i El petit príncep). També, covers-swings, Carles Pulido (Karen, La grossa i la bèstia), i Aina Tro (soprano i productora executiva i responsable de comunicació).

La resta de l´equip

A la part tècnica cal destacar el disseny de so de Cesc Molina, el disseny d’il·luminació de d´Oriol Pinto i els audiovisuals de Albert Farré i els tècnics de la sala, Albert Zayuelas i Ignasi Peralta.

Eurovisió per un tub

L´espectacle es un exhaustiu i orgàstic viatge de ciència ficció pel Festival d´Eurovisió, dividit per blocs entrellaçats a un ritme vertiginós.

Grans cançons com Volare de Domenico Modugno del 1958; No ho l´età, de Modugno, cantat per Gigliolla Cinquetti, 1974; l´Amour est bleu, amb Vicky Leandros, al 1967; Eres tu, amb Mocedades, el 1973; el Waterloo d´ Abba un any desprès; el bi-guanyador Johnny Logan amb What´s another year, el 1980; Celine Dion, amb Ne parlez pas sans moi, el 1988; Insieme de Toto Cotugno el 1990; Why me?, de Linda Martin, el 1992; i en tiemps més recents, Euphoria, amb Loreen, la guanyadora d´aquest any 2023, que també ho va ser el 2012 i Arcade, de Duncan Laurence del 2019).

Grans intèrprets espanyols, començant per Massiel, guanyadora el 1968, amb aquell La, la, la, del Duo Dinámico, que no va poder cantar Joan Manuel Serrat. Seguim amb Raphael (Digan lo que digan i Hablemos del amor), Betty Missiego (Mi cancion), Peret (Canta y sé feliz), Julio Iglesias (Gwendoline), Sergio Dalma (Bailar pegados) i Salomé (Vivo cantando, l´any de l´escandel, en el que van quedar igualades al primer lloc quatre cançons, 1969). Grans intèrprets internacionals com Cliff Richard (Congratulations), Sandie Shaw (Puppet on a string), France Gall (Poupée de cire, poupée de son), Dana Internacional (Diva) i Katrina&The Waves (Love shine a light).

Les participacions més recents, Rosa López i la generació del primer OT (Europe is líving a celebration), Bet del segon OT (Dime)), Pastora Soler (Quedate conmigo), Daniel Diges (amb sortida inclosa del esperpèntic reventa actes Jimmy Jump), Miqui Núñez (La venda), l´exitosa Chanel (SloMo, 2022) i fins i tot la mes recent Blanca Paloma, amb la controvertida cançó Eaea.

Afegim la històrica primera participació d´Andorra, amb Marta Roure, el 2004, Jugarem a estimar-nos.

No falten tampoc cançons i intèrprets, peculiars com Neta Barzilai (Toy), guanyadora el 2018, Cristina Wurst (Rise like a Phoenix), guanyadora el 2014) i el duet rus t.A.T.U (acrònic d´aquesta noia estima aquella noia, amb No creguis, no tinguis por, no preguntis, el 2003). Cançons enganxadisses com Save youy kisses for me, dels Brotherhood of Man, guanyadora el 1976, i les israelís, A-ba-ni-bi, dels Izhar Cohen & Alphabeta, i Hallelujah, dels efímers Milk and Honey, guanyadores respectivament el 1978 i el 1979.

Històries que ja han passat al món del freekisme con la infumable de Baila el Chiqui Chiqui de Chiquiliquatre (2008) o desastres com el de la notable cantant Remedios Amaya, que va participar mig enganyada amb aquelles profètiques paraules, Quien maneja mi barca quién, a la deriva mi barca quien., No es d´estranyar els 0 points que va obtenir. També 0 points per Que Bueno, que Bueno, amb Conchita Bautista, cançó que en versió de Los Sírex va guanyar força. I en temps recents, el sonor gall de Manel Navarro el 2017. També es permeten la frivolité d´afegir la cançoneta Antes muerta que sencilla de Maria Isabel de l´Eurojunior del 2004.

Notem a faltar entre d´altres famosos que van participar a Eurovisió com Al Bano &Romina Power, Nana Mouskouri, Franco Batiatto, Umberto Tozzi, Olivia Newton John, Bonnie Tyler i Dana, guanyadora amb aquella preciosa balada irlandesa, All kinds everything (1970) i a la cantant letoniana Marie N, amb el seu teatral, I wanna, guanyadora el 2002, i el tema Mamá, de Jean Jacques (1969). Per cert la Gigliola Cinquetti de No ha l´etá, hi es?.

 

text: [email protected]

 

 

CRÍTIQUES RELACIONADES / Tuelf Points

TÍTOL CRÍTiCA: Orgasme Eurovisiu

PER: Ferran Baile
Ferran Baile
VALORACiÓ

8

LLEGiR MÉS

TÍTOL CRÍTiCA: Androides eurovisius

PER: Andreu Sotorra
Andreusotorra
VALORACiÓ

8

LLEGiR MÉS

NEWSLETTER


SUBSCRIU-TE
recomana
E-mail: [email protected]

Amb el suport de

  • x
  • instagram
  • facebook
  • youtube
  • spotify
  • tiktok
  • tiktok

Avís legal Cookies Privacitat