Bandàstic

Guillem Albà va fer carrera com a animador dels Alway's drinking marching band o Marabunta i Jaleiu.  Ara ha rebut l'encàrrec de bastir un joc constant de clown perimetrant la interpretació de la Banda Municipal de Barcelona. L'aventura funciona perquè es combina les intervencions en directe de la banda, alhora que els clowns conviden a jocs al públic. Des de pujar el banderí del títol amb la dignitat de qui sent el seu himne mentre rep una medalla d'or, fins a imaginar una cua d'un vestit de diva infinit. Tot val. També procurar rescatar el percussionista que ha quedat atrapat cap per avall a la grada inferior i que ha de tancar la partitura amb un dringar del triangle. És cert que les entrades d'excèntric sembla que s'empassin el repte musical, però altres vegades el joc d'ensenyar partitures al vol permet encavalcar altres peces de ritme endiablat per sobre d'un andante senyorial. Que posen en valor la capacitta musical dels intèrprets i de la direcció musical. Jordi Oriol va jugar amb imatges projectades i una ombra xinesa per donar to de grand guignol la seva intervenció a El mandarí meravellós de Béla Bártok. Ara l'ombra xinesa permet fer un trompeta doblat o, sobretot, obrir un viatge oníric en el cervell d'un clown, aparentment mort a la sala d'operacions. Bromes de traç gros que, màgicament (Albà sap fer el gir de la sorpresa cap a la tendresa, com a Pluja O Calma!) arriben a una postal onírica, que casa amb la partitura de capvespre. El control de l'acció és dels clowns. Puntualment, els músics hi col·laboren (quan procuren escapar-se d'una mosca emprenyadora). També el director s'atreveix a jugar-hi. Però són gestos trets d'una certa espontaneïtat, que brinden el gag als professionals de l'humor. Les Pinyes treballen amb una còmica diva Lisa Skjøth Madsen i amb l'incombustible Piero Steiner. També són les animadores de la coreografia amb què es convida el públic a ballar des de les butaques i esdevenen protagonistes inesperades amb la cançó (auuuu, inclòs) de Charlie Rivel. De fet, el gag de la diva rescats una de les entrades clàssiques del pallasso clàssic de Cubelles. Ara, en comptes de jugar amb la seva accidentada davantera, prefereixen deixar-la en ridícul amb un divertit viso. El públic escolta, es diverteix i participa. Què més es pot demanar per a un bateig de música amb els instruments de vent i percussió d'una banda amb ganes de ser simpàtica i amb l'encert de no insistir a fer riure. L'humor superlatiu, amb els seus girs poètics, és terreny del clown.