Per triomfar en la cuina, la clau és la qualitat del producte. En gastronomia, s’hi afegeix la manera de cuinar-lo i de servir-ho. Doncs en teatre, passa una mica el mateix: tot i que sovint el pes el porta la història, és determinant decidir la forma en què se serveix a escena. Exquisit desaprofita una idea interessant triant una vaixella que no s’adequa bé per servir el plat.

La companyia d’Els Marquesets proposa una situació inquietant que podria derivar cap a la comèdia desfasada (Baby boom, Asmodai, Escape room podrien ser bons exemples) o cap a una peça inquietant (Paraules encadenades). L’opció de drama desajusta ritmes i sensacions. Les situacions inimaginables són còmiques i provoquen el riure quan els personatges viuen un veritable drama. El conflicte entre dos germans que han viscut trajectòries ben diferents amb objectius vitals antagònics funcionaria com a drama, però no en aquesta escena de gore i màfies impunes del Poder. El que a Nessun Dorma d’Eu Manzanares trobava el to, aquí es perd en un quadre sanguinari. És llàstima perquè els actors hi posen una generosa intenció, però la peripècia increïble trenca el conflicte i queda com un àpat que ha forçat els contrastos gustatius. Els diners, la fama, l’honestedat s’encasten en una peça de difícil digestió.