La companyia Ras de terra, sota el paraigua de la Fundació Arrels, proposa un càsting particular. En un exercici de joc, testimoni i ironia d’una directora de càsting divertidament malcarada. Una dotzena d’intèrprets expliquen allò que volen i de la forma que els caracteritza. En el seu tercer muntatge, aquesta companyia que acull tan usuaris i voluntaris i que està obert a tothom que estigui disposat a compartir sense prejudicis, fan un repàs des de Bob Fosse (recorden All that’s jazz que també utilitzaria Pere Gay Faura a Rèquiem nocturn?) al No te quieres enterar col·lectiu, passant per la coreografia de Flashsdance el Como yo te amo de Raphael…

Per exposar la seva (que seria nostra si fóssim tan valents) vulnerabilitat s’ha de ser coratgós i estimar-se prou per posar-se sota el focus, quan s’ha estat contínuament qüestionat en la seva etapa de vida al carrer. Com el col·lectiu de les iaies de l’Antic Teatre (Les vedettes) pugen a l’escenari per espolsar-se els prejudicis, per denunciar la seva soledat i per acollir qui s’atreveixi a mirar-se sense màscares al mirall. e fet, Arrels ja havia endegat un treball de teatre comunitari a partir dels Sis personatges, amb dramatúrgia de Joan Yago, la primera de les peces de Juan Carlos Martel (que completaria amb la vellesa de Casting Giulietta i, en certa manera amb els joves actors a La malaltia).

Entenen l’enteresa per superar l’obstacle inesperat de la vida que poden recordar el comiat d’en Franc ballant la seva peça, ventall vermell inclòs. No hi ha Cabaret (ara que arriba una nova franquícia de Chicago) que aguanti tanta determinació. Les funcions que munten són puntuals. Però, si en troben oportunitat, vagin i ballin (amb els ulls oberts o tancats, movent els malucs o només modulant els braços). No tindran cap directora que els reprengui i sí, en canvi, molts braços que els acullin.