ARTICLes
La programació
internacional sovint arriba i s’anuncia com a grans caramels de la cartellera.
Es posa més l’accent en el producte final, és a dir, l’espectacle, que no pas
en com ha arribat fins als nostres escenaris. Per altra banda, el caràcter
efímer de la dansa i el fet de no poder retenir una partitura en un llibre
també en dificulta la memòria o el poder relacionar un coreògraf o coreògrafa
amb una altra. Quines connexions s’estableixen entre artistes i com i on es
produeixen? Per primera vegada el Mercat de les Flors posa de relleu aquestes
connexions a través de l’obra del coreògraf suís Thomas Hauert, establert a
Brussel·les, i la seva companyia ZOO. Al Mercat presentaran: Danse étoffée sur musique déguisée, (sweet) + (bitter) i Inaudible. Però, quins són els altres estels que el connecten a
Barcelona?
Cruïlles
Thomas Hauert no
és nou a l’escena barcelonina. Per exemple, vam poder veure Modify el 2005 a Tensdansa, el 2009 va
presentar Accords amb ZOO, el 2011 From B to B –amb l’Àngels Margarit– i el
2015 La mesura del desordre amb el
grup La Bolsa. Ara bé, la constel·lació que el Mercat de les Flors ha programat
ens permetrà explorar l’univers d’aquest creador.
“Per a mi també era
important convidar-lo, perquè en Thomas no és un coreògraf tant conegut com
l’Akram Khan, però en canvi és un artista que ha deixat una petjada molt
important als professionals que tenim a Barcelona”, em comenta l’Àngels
Margarit, qui, de fet, va ser la primera que el va convidar a la ciutat a
impartir un taller a principis del 2000. En efecte, a partir de llavors la
manera de treballar de Thomas Hauert es va anar estenent per l’espai a través
de m.a.p (Mudances Aula Pedagògica) i més endavant a la Caldera. De taller en
taller, un grup de ballarines, docents i creadores interessades en el seu
treball i instigades per Cecília Colacrai van demanar-li si li interessaria
crear una peça en col·laboració amb elles. Vet aquí que al cap de tres anys, el
Grup La Bolsa (format per: Cecilia Colacrai, Mireia de Querol, Natalia Jiménez,
Iris Heitzinger, Xavi Moreno, Federica Porello i Anna Rubirola) van estrenar La Mesura del Desordre, un espectacle
dirigit per Hauert que es va estrenar al Grec del 2015. Un altre coreògraf
català influenciat per l’artista suís, però des de Brussel·les, és l’Albert
Quesada, que col·labora amb la companyia ZOO.
Rodaven els
principis dels 2000 quan la companyia Mudances actuava en diferents festivals i
teatres europeus, unes programacions que tenien una mirada atenta cap a les
partitures coreogràfiques. “Em vaig sentir molt propera al material que produïa
i a la seva recerca”, m’explica Margarit. Sense tenir exactament la mateixa
aproximació a la dansa, la coreògrafa catalana i el suís comparteixen mirades:
“tots dos desconfiem de la paraula i la narrativa i en canvi el joc, el
subconscient, o la neurociència ens atrauen molt més”. De fet, per a From B to B van encarregar un joc
d’enigmística a Màrius Serra. Més enllà d’aquest espectacle en concret, a
partir d’unes primeres invitacions a impartir tallers, Margarit va encetar una
transmissió contínua de petjades de Thomas Hauert. Tot plegat va començar el
2005 i ara en el marc d’aquesta constel·lació, s’organitzen diversos tallers.
Multitasking i composició instantània
Però, què té
Thomas Hauert que agrada tant als ballarins, docents i coreògrafs de casa
nostra? Per a Margarit és una combinació entre la relació que estableix
amb la música i les eines complexes per a treballar amb l’espai i el cos, que
són molt diferents i originals: “fa que allò que tu no saps que saps estigui
actiu. Sovint desenvolupa una partitura que formalment no està tancada, però
alhora ho està.”
Cecília Colacrai
(Big Bouncers), que va ser la instigadora de que La Bolsa col·laborés amb
Thomas Hauert, diu que arrel del tallers que va fer amb ell es va preguntar com
traslladava les eines que els ensenyava sobre l’escenari. Hauert proposa als
ballarins tasques a diferents nivells i que prenguin constantment decisions
sobre l’escena. “La composició instantània és un desafiament permanent,
comporta un grau d’alerta impressionant”, m’explica entusiasmada per telèfon la
Cecília. I com Margarit, em descriu el treball d’Hauert com a “molt abstracte,
però alhora molt precís”; perquè proposa uns marcs molt específics.
A través dels
tallers organitzats per Mudances i la Caldera, però també a partir de la
col·laboració amb l’Albert Quesada, la Mireia de Querol (Big Bouncers) també ha
seguit els plantejaments d’Hauert amb atenció. Un dels aspectes clau d’Hauert
és el seu treball amb músiques existents com podrem veure a (sweet) + (bitter) o bé a Inaudible. “En Thomas utilitza la
riquesa de la musicalitat per reproduir un moviment a nivell compositiu molt
ric, ple de capes diferents.” A nivell d’eines, les Big Bouncers, tot i haver
creat el seu propi univers, parteixen d’idees semblants com la composició
instantània.
Una dansa democràtica
L’individualisme en la
composició d’Hauert no prospera. La Cecília considera que d’una “manera
subterrània el seu treball coreogràfic és polític, perquè sempre es construeix
en relació a algú altre.” Per tant, la col·laboració amb el grup és vital, sinó
l’intèrpret no sobreviuria en escena. L’Àngels Margarit hi coincideix:
“èticament és molt participatiu i molt democràtic. Des-jerarquitza a molts
nivells diferents, com per exemple, entre el cervell i la ment. L’allibera
d’una narrativa imposada. Democratitza tot el que som, les relacions, les eines
de treball. La visió del cos.” Ras i curt, en aquest tipus de trencaclosques
aleatori que poden semblar les peces d’Hauert hi ha un joc ben ordit de
relacions humanes, amb el propi cos i amb els objectes.
Àngels Margarit conversarà amb
Thomas Hauert després de la funció de Inaudible
el divendres 9 de març.
Les Big Bouncers (Mireia
de Querol, Cecília Colacrai i Anna Rubirola) faran una introducció a
l’espectacle Inaudible el dissabte
10, a les 19 h.
CRÍTIQUES RELACIONADES /
No hi ha crítiques relacionades