Crònica del festival per un membre del jurat

El passat cap de setmana vaig tenir el privilegi i la responsabilitat de
formar part del jurat del 2n festival de Mikro Teatre que organitza el Teatre
Akadèmia. En quatre dies vam veure 12 peces seleccionades d’entre les més de 90
que es van presentar a la convocatòria. Triar la guanyadora no va ser fàcil, doncs
eren moltes les propostes interessants i hi havia en joc un premi d’envergadura:
Una residencia creativa al teatre i la possibilitat de presentar un espectacle
la propera temporada.

Sota la presidència de l’actriu Serena
Vergano, vaig compartir jurat amb el director artístic del teatre Guido Torlonia; l’actor Pep Planas, representant de l’Associació
d’Actors i Directors Professionals de Catalunya; el director de l’Institut
Cervantes de Milà Sergi Rodríguez López-Ros;
i la directora d’escena Andrea Segura,
guanyadora de la passada edició del festival amb la cia. A3 (de la que aviat
tindrem notícies!) i responsable del muntatge Yes, potser que es va poder veure al teatre a mitjans de temporada.

La rapidesa i l’eficiència de tot l’equip de la sala es mereix el primer reconeixement:
No és gens fàcil coordinar les companyies i agilitzar els canvis d’escenografies
entre espectacles. I es que en quatre dies vam fer un viatge frenètic per tot
un seguit de formes, missatges i estils molt diversos per riure, emocionar-se i
pensar.

La frustració va ser un tema molt present, presentat en muntatges irònics i
irreverents. Aquí s’hi engloba la deliciosa parodia de Pirandello Sis autors a la
recerca de personatge, un text de Ramon
Pardina dirigit per Pep Garcia-Pascual
 amb Oscar
Llobet, Adrià Díaz i Alba Aluja. També Hola, ¿fumo? de la cia. Goddaut, humor absurd sobre l’immobilisme i
les prohibicions que marquen la societat, un text escrit i dirigit per Rubén Homar amb execució de David Menéndez i Dani Amor. O el microcabaret Con
dientes y uñas me defiendo de la cia. Frustractrices, en la que dos actrius
expliquen les peripècies de la professió.

La violència sexual va ser un altre dels grans temes, tant la de qui no té
permès estimar (Beautiful Boysz,  cia. La Bondage) com la de qui està obligada
a fer-ho. El meu reconeixement personal a la cia. La Cítrica i a la seva obra INI (dins), escrita i interpretada per Montse Folgado –acompanyada a l’escenari
per Raül Ferré– i dirigida per Mercè Solé. Un clam feminista a la
necessitat de mostrar i debatre l’assetjament ja des de l’adolescència.

En quatre dies també vam viatjar pel temps i l’espai a un ritme trepidant:
De l’estudi de Picasso a principis del segle XX (Cafè Hippodrome, cia. Pomodoro) al Bagdad del segle XIII (El ojo y la polla, cia. El somriure
bàrbar). Dels suburbis de Las Vegas del 69 (Moonlight
Blues de la cia. 015 Culture) a la dictadura xilena dels anys 70 (Chejovianas, 1973 de la cia. Meridiano
70ymedio Teatro). Aquesta última peça, un exercici suggeridor de l’autora i
directora Marcela Terra que porta
els anhels dels personatges del mestre rus al context xilè, va ser una de les
que el jurat, hegemònic i indecís, vam condecorar amb un accèssit improvisat. Les
potents interpretacions de Padi Padilla
i Anna Casas i l’evocador joc
escènic amb il·luminació de Consuelo Barrera
no podien marxar sense reconeixement.

L’altre accèssit va ser per I’m late,
de la cia. Esgrata, una divertidíssima comèdia absurda de Carlos Be sobre les relacions en temps de presses continues, amb
una frescor i una agilitat lloables tant en la direcció de Laia Alberch com en les interpretacions de Georgina Latre i Javier
López.

Finalment, i després de comprensibles dubtes, el jurat vam acabar triant com a guanyadora Jocs perillosos, una peça de la cia. La Volcànica escrita, dirigida
i interpretada per la polifacètica Lara
Díez Quintanilla, acompanyada en escena per l’actor Ivan Padilla. El muntatge, que ja va ser premiat a l’edició de 2017
del festival Píndoles, ens presenta la historia d’una aparent primera cita que
amaga un transfons més profund i melancòlic del que sembla.

Per acabar, també dona, actriu i autora és la impulsora del projecte
guanyador del premi del públic. Alma Alonso
és la creadora de Espècies desprotegides,
obra en la que apareix acompanyada per Àngela
Jové, Àngela Cervantes i David Bagés
sota la direcció de Víctor Àlvaro  i que explica la història d’una família actual
amb tres generacions femenines que sobreviuen com poden als sotracs de la vida.
S’ha de destacar com, sense quotes i de forma absolutament orgànica, les
creadores van acabar sent majoria entre els premiats.

Finalitzat el viatge, vam pal·liar el sabor amarg de no poder donar tants
premis com voldríem amb un piscolabis amb els artistes en el que vam poder compartir
visions i opinions. L’any que ve haurem de proposar atorgar 12 premis… Mentrestant,
ens conformem amb la reposició de les dues guanyadores de l’any. Jocs perillosos i Espècies desprotegides es podran tornar a veure a l’Akadèmia  del 20 al 22 de juny.