Quan les coses es fan bé

La dansa
és un milió de coses. Això es descobreix amb els anys: el primer
contacte sol ser a través de grans companyies; també alguna cosa
més aviat clàssica. Poc a poc et fas més agosarat i per fi
s’arriba a l’inabastable univers de la contemporània. Quan hi ets,
no hi ha marxa enrere: fascina, com interroga a parts iguals. Fins a
la descoberta de la complexa diversitat en estils, escoles,
tradicions, idees, conceptes i mirades. Així és la dansa actual
també aquí: consciència viva d’un món ple de matisos i colors,
amb línies de fuga, experimental i oberta a formats no
convencionals, en diàleg amb altres disciplines artístiques.

Per a
Barcelona hi volem un festival. Integrat al seu territori, on les
persones siguin les protagonistes. Amb una gran inauguració amb més
de 100 intèrprets, del barri, gent treballadora com tu i jo,
explicant les seves experiències a la feina, posant en valor el lloc
de cadascú en la societat on vivim: Atlas.

Un
certamen que miri pel benestar dels nostres artistes, que els doni el
suport que mereixen i que sigui capaç de generar amb ells una
velocitat de creuer en l’àmbit de l’empatia i la il·lusió. Perquè
ens cal dels seus projectes i valors. Per ballar amb ells música
techno de manera emancipada, vivint el propi acte com a projecte:
Èpica. Per somiar un
món sense explotacions alienes, d’uns per sobre d’altres, on puguem
ser conscients de les relacions entre les coses: O.V.N.I.
Per percudir el so de les paraules, perquè mai més no quedin en
l’injust oblit aquells a qui devem tantes coses: Y los huesos hablaron. Per escoltar
plegades música, i entendre’ns, i fins-i-tot moure’ns una mica:
Pelucas en la Niebla.

Ens
agradaria un festival que traspassi d’una vegada la frontera de les
etiquetes. Que ens és igual si és dansa o què, doncs l’important
és un bon viatge, d’aquells que et permeten sortir de les pròpies
identitats: M.C. : Las historias naturales.
On els somnis de cadascú hi tinguin el seu lloc, i siguin
compartits: El resistente y delicado hilo musical.
I on sempre es pensi que hi ha espai per a noves escriptures, formes
diferents de definir el present: Mnemosina.

I
esclar! Imaginem una trobada amb artistes d’altres bandes del
planeta. Per exemple els iberoamericans, amb qui podem compartir
tantes coses ben fàcilment. I així transformar-nos en altres
éssers, empatizar amb ells, comprendre’ls: Inês.
O bé per reivindicar-nos cossos, sense més apel·latius, ni
gèneres, ni altres floritures, en igualtat: Nosotres.

Evidentment que estem parlant del
Festival Sâlmon. Per sort no caldrà inventar-lo. Fa sis anys que el
gaudim amb cada proposta, que ens convida a formar-ne part, que és
obert a la sensibilitat de tots els afeccionats al teatre, la dansa,
la música, i tota manifestació artística que s’hi vulgui
aixoplugar. Perquè és dansa i més. I expandit per la ciutat, des
del Graner, passant pel Mercat de les Flors, la Sala Hiroshima,
l’Antic Teatre, la Fabra i Coats, el MACBA, La Fundació Joan Miró i
el Caixaforum, arriba aquest mes de febrer.

Jordi Sora