• Skip to primary navigation
  • Skip to main content
recomana
  • CRÍTIQUES
  • ARTICLES
  • PÒDCAST
  • ACTIVITATS
  • #NOVAVEU
  • QUI SOM
  • BLOG
  • CONTACTE
  • CRÍTIQUES
  • ARTICLES
  • PÒDCAST
  • ACTIVITATS
  • #NOVAVEU
  • QUI SOM
  • BLOG
  • CONTACTE
  • Home
  • /
  • Articles
  • /
  • Crònica 4 de “La treva”
ARTICLes
placeholder

per gestio_recomana

Crònica 4 de “La treva”

Publicat el: 10 de novembre de 2017

Com en
tantes altres batalles emocionals, La treva passa a casa. En un pis
recollit de Nova York en què avui habiten en James i la Sarah. Així
es presenta l’escenari: una cuina, un llit, un petit altell, un
parell de butaques i un lavabo fora de camp.

Aquesta
obraté
un quelcom cinematogràfic en el seu llenguatge. Per una banda, una
excel·lent banda sonora és l’encarregada de marcar les
transicions temporals, per l’altra, la llum s’ocupa de
diferenciar espais. Amb tot això, l’escenari esdevé un espai ple:
ple d’un any de vida, de dubtes, de persones i d’intencions.

D’entrada,
els protagonistes d’aquesta història són un escriptor i una
fotorreportera, una parella que, deixant enrere el conflicte d’Iraq,
torna a casa després d’un greu accident. Ella masegada per la
pèrdua i l’horror, ell ben disposat a acomodar-se a la vida
sedentària. Ben aviat, en James i la Sarah rebran la visita d’en
Richard i la Mandy, un altra parella, més senzilla, més
convencional… que posarà en qüestió els seus principis i
arguments. Així, entre discussions i debats transcorre aquesta
història, cosa que fa palpable la realitat quotidiana d’aquesta
parella, la seva readaptació i les seves inseguretats. Tot és tan
tranquil com estar a casa. Tant, que potser esperaries, que tard o d’hora, hi
hagués un gir.

Aquesta
obra no va de la guerra en si, sinó d’imatges i emocions. No va de
show sinó
de subtilesa. No va d’altres, sinó de nosaltres… Aquesta
exquisida dramatúrgia de Donald Margulies, posa sobre la taula temes
com ara l’ètica periodística, la nostra relació amb les imatges
o la hipocresia capitalista, a través de converses quotidianes,
sarcasme i espurnes d’humor.

Finalment
sembla que el protagonisme està ben repartit entre aquests quatre
personatges. Personatges que esdevenen persones, gràcies a
l’excel·lent interpretació de Clara Segura, David Selvas, Ramon
Madaula i Mimi Riera.
Persones que debaten i rebaten, què fan i desfan… És precisament
en aquest intercanvi d’arguments i d’acció on l’espectador se
sent convidat a reflexionar, on pren partit. On s’identifica, no
amb un, sinó amb tots els personatges.

Sembla
que La treva, és més conflicte que treva. Aquesta obra, dirigida
per Julio Manrique mostra l’acció sostinguda d’un dia a dia ple
d’inquietud, de dubtes i de desconsol. La treva no necessita punts
d’acció extrema per sorprendre, si qui observa està disposat a
analitzar i mastegar la trama.

Abigail
Parris Montes

CRÍTIQUES RELACIONADES / Temporada Alta 2017

No hi ha crítiques relacionades

NEWSLETTER


SUBSCRIU-TE
recomana
E-mail: [email protected]

Amb el suport de

  • x
  • instagram
  • facebook
  • youtube
  • spotify
  • tiktok
  • tiktok

Avís legal Cookies Privacitat