Crònica 3 de “La treva”

La
Treva ens mostra una parella que torna d’una llarga travessia
després de cobrir la guerra a l’Iraq. Com tot viatge, mai es
regressa de la mateixa manera que un se’n va. La parella torna per
recomposar-se tan física com psicològicament donant-se un parèntesi
a les seves vides. Com diu James (David Selvas) a Sarah (Clara
Segura), “et posarem totes les peces del puzzle a lloc”. Al
mateix temps, ens mostra una parella del tot contraposada per buscar
una vida estable, en constrat d’una vida emocionant fotografiant i
escrivint un instant únic en la història. Aquests dos personatges
són en Richard (Ramon Madaula), l’editor de la parella que es casa
amb una noia molt més jove que ell, la innocent Mandy (Mima Riera).

L’obra
de teatre ens ensenya a ser voyeurs
d’una parella amb una ferida molt gran i amb intencions d’on
volen anar ben diferents. Una, com sempre energètica, Clara Segura
ens mostra que la vocació, a vegades, està per davant de tot.
Sorprèn la química que desprenen la Segura i en Selvas. Són
capaços de semblar la parella perfecte, tot i que de dins, està
trencada. El que no sabien cap dels dos, és que més profundes són
les cicatrius interiors que les ferides de Guerra. Atrapa l’actuació
de la jove Mima Riera que, tot i no tenir el bagatge dels altres tres
actors, sembla tenir la mateixa força, d’una manera molt més
ingènua, que Clara Segura.

Tot
i això, la música, en aquesta ocasió, es sobreposava a vegades al
diàleg dels actors fent-ne difícil la connexió amb l’espectador.

En
conclusió, La Treva
és un descans introspectiu on la parella principal, amb uns
personatges ben interpretats, trobarà el que busca assolir en la
vida sense moure’s de casa.