Crònica 2 de “La treva”

Sarah (Clara Segura)
després de fotografiar la vida i la mort en escenaris de guerra i a
punt de morir a l’Irak, torna a Brooklyn amb Jamy (David Selvas)
que també exercia de reporter de guerra. L’escenografia que
representa el piset on viuen aconsegueix un niu d’amor tot decorat
amb fusta i llum tènue al més pur estil nòrdic.

Aquest niu
d’amor sovint és atropellat per les converses existencials de la
parella on l’aigua, el wisky i el jazz de fons que s’escolta,
sembla que els calmi. Els debats s’originen entorn si val o no la
pena jugar-se la vida amb aquesta professió; el dolor que provocar
veure una mort davant dels seus ulls; o el dilema sobre si és més
ètic fer una foto o recolzar al que està morint. La Clara Segura
interpreta una ment forta amb moltes experiències acumulades a
l’esquena. I per l’altra banda, trobem un David Selvas, que
encara està sota les seqüeles de la crisis ansiosa que va patir
mentre cobria el conflicte de guerra abans de tornar a casa.

Les vivències de la
Sarah fa que es torni una dona forta, però alhora amb un cor indecís
que vol ballar a tothora amb el seu estimat Jamy. Els prejudicis, si
l’arròs se li ha passat o no, les comparacions després de les
visites del seu amic i editor Richard (Ramon Madaula) recent casat
amb una jove i rossa Mandy (Mima Riera); fa que la seva ànima
estigui constantment fent equilibris per salvar-se d’ella mateixa.
Mentrestant, en David Selvas interpreta un Jamy que vol una vida que
se suposa que s’ha de tenir, una vida de família feliç.
És
una obra en la que dins de molts prejudicis sobre la vida, els
personatges parlen obertament sobre el què pensen i solen esclatar
els seus sentiments a cop de crit. Trobem a la Sarah i en Jamy com
una parella atormentada pel patiment que hi ha darrera els seus
fotoreportatges de guerra. I a l’altra punta de l’oceà tenim a
l’altre parella d’amics: en Richard, un home d’uns 50 anys que
emprèn una nova vida de recent casat amb la Mandy, una joveneta que
es dedica a montar events.

Julio
Manrique (director) manté atent a l’espectador a través del
trepidant ritme de l’obra i amb la brutal selecció musical.
ArcadeFire i la resta de la playlist
de la Treva,acompanya a l’espectador a fer el canvi d’escenes i
el manté en connexió en els moments més àlgids.a Treva, és una
obra de teatre totalment recomanable que, després d’haver estat un
èxit a Broadway, arriba a Catalunya de la mà del director Julio
Manrique en una coproducció de La Villaroel, La Brutal i Bitò
Produccions.

Crítica
de l’obra dins del marc del festival Temporada
Alta

https://twitter.com/belencaparros
http://www.temporada-alta.net/en/home.html