Assaig de CabaretA

Des què va fer els primers passos fins a
l’estrena a la Sala Muntaner (19 de juliol), CabaretA ha recorregut un llarg camí. Un camí que, podríem dir, va
començar a París, a aquella Rive Gauche
de Q-Ars Teatre que va fer coincidir a l’equip artístic Bàrbara Granados
(compositora) i Maria Molins (actriu). Entre totes dues va néixer, ja en aquell
moment, el desig de crear un espectacle conjunt en què la música i la paraula
compartissin protagonisme. Sis anys després que van formular el desig, arriba als
escenaris CabaretA, un homenatge al teatre
concert de Maria Aurèlia Capmany, a les lletres picants i reivindicatives de
Guillermina Motta, al Paral·lel de Mary Santpere o al d’una altra figura igual
de gran, el gran Àngel Pavlovsky. Als cuplets, a la cançó sicalíptica, al circ
que es transforma en poesia. I una crítica a tot allò que ens emprenya, ens
desagrada i fastigueja, a elles i a nosaltres, la corrupció política, les
rèmores del franquisme, les persones tòxiques, la injustícia.

A CabaretA
els textos són de la Maria i la música, a excepció d’alguns clàssics (updated version), de la Bàrbara; la
direcció d’escena és cosa d’un altre dels bohemis
de Rive Gauche, Joan Maria Segura,
encarregat ara d’endreçar l’abundant cabal d’idees i escenes que configuren
l’espectacle. Moltes càpsules han hagut
de quedar-se fora, ens comenta el director el dia que anem a veure’ls assajar.
Es va generar molt de material.

Avui, toca assaig musical. Tot i la canícula,
Maria Molins porta jaqueta i un mocador que li protegeix el coll i la veu. CabaretA és el seu debut com a cantant,
una assignatura pendent. Un somni. Fa
anys em vaig presentar al càsting de l’A
Little Night Music [Mario Gas, 2000], recorda. No em van agafar, però el Manolo Gas em va dir que jo havia de cantar.
La Bàrbara Granados li va brindar la primera ocasió de fer-ho en públic tot
just fa un any, en una gala benèfica en què també hi van actuar Jaume Sisa o
l’Elèctrica Dharma, i ara l’acompanya al piano (o amb l’acordió o amb campanetes o amb…) quan canta.
El que canta a l’assaig és el tema que obre CabaretA. Diu així: “Benvinguts
al cabaret (vinga, tots)/ Al Cabaret, a Cabareta/ Dones i homes del cap dret/ Al
Cabaret, a Cabareta/ Tanca els ulls i deixa’t fer/ Comença ja Cabareta/ Si allà
fa molt de fred/ aquí dins t’escalfarem/ I si fa molta calor, aquí hi ha un
ventilador”. Qui podria resistir-se a passar?

Al petit estudi on
assagen hi ha també Dick Them i Miquel Malirach, molt més que músics. El Joan
Maria i jo sortim d’allà per no entorpir més la sessió, i seiem en un sofà del càlid
local de Q-Ars Teatre, sí, la companyia que els va reunir a Rive Gauche. Un espai màgic que respira
teatre per tots els racons. Jo aquí només
sóc el que posa una mica d’ordre a l’espectacle, ja t’ho he dit, les autèntiques
autores són elles, diu amb humilitat, però tothom que ha seguit la
trajectòria de Joan Maria Segura sap que la seva empremta serà visible. Seguim
parlant tranquils mentre de l’estudi escapa la melodia del Bohemian Rhapsody de Queen. Queen? Sí, però amb una lletra nova…
que no desvetllaré. Aneu al cabaret i deixeu-vos-hi sorprendre!