• Skip to primary navigation
  • Skip to main content
recomana
  • CRÍTIQUES
  • ARTICLES
  • PÒDCAST
  • ACTIVITATS
  • #NOVAVEU
  • QUI SOM
  • BLOG
  • CONTACTE
  • CRÍTIQUES
  • ARTICLES
  • PÒDCAST
  • ACTIVITATS
  • #NOVAVEU
  • QUI SOM
  • BLOG
  • CONTACTE
  • Home
  • /
  • Articles
  • /
  • Animalitats essencials
ARTICLes
Manuelperezimunoz2 756x756

per Manuel Pérez i Muñoz

Animalitats essencials

Publicat el: 30 de maig de 2017

Hi ha una sèrie de creadors –etiqueteu-los com vulgueu– que han aconseguit treure el sutge a les  arts del circ. Sense vestits de lluentons ni redoblament de tambors, la hibridació de les tècniques i  treballs més elaborats de dramatúrgia i concepte són fites que aporten quotes inèdites d’expressivitat a un gènere que es desdibuixa per enriquiment. Quim Giron és una de les cares més visibles de la renovació del circ, una nova generació formada a l’estranger, que investiga i arrisca, que no es conforma amb la lògica poc sostenible del ‘més difícil encara’. Per situar el creador direm que és la cara més visible de la companyia Animal Religion, responsable d’espectacles com el surrealista ‘Indomador’, el site-specific brutalíssim de FiraTàrrega ‘Chicken legz’ situat a una quadra, o el volcànic ‘Sifonòfor’, premi ciutat de Barcelona de circ 2015.

Ara, Quim Giron ens presenta una creació signada per ell mateix, que tot i això no perd de vista les coordenades d’exploració de la part més salvatge i il·lògica del públic, l’estranyament de les rutines pròpies de la societat que investiguen els Animal. La nova creació es dirà ‘Fang’ i va inserida en el cicle Noves Escenes de la Pedrera, format per quatre espectacles que ens mostrem el treball dels creadors més arriscats de casa nostra, una proposta que de mica en mica, any en any, creix en ambició, i que fins i tot enguany aposta per produir obres: ‘Landscape’ d’Ernesto Collado va ser una i ara també aquesta que ens ocupa que s’estrenarà a la Pedrera el pròxim dimecres 31 de maig a les 20 h.

‘Fang’ en un primer moment s’havia de dir ‘Melic’, no sabem la raó del canvi de títol. El que sí que podem traçar és un paral·lelisme entre dos mots que ens connecten amb la part més essencial, per un costat de la natura i per l’altre de la vida humana. En comunió tel·lúrica, el treball amb fang sedueix l’audiència, encara recordem quan el pintor i escultor Miquel Barceló i el ballarí Josef Nadj creaven en directe aquell mural performatiu de ‘Paso doble’. Els referents de Quim Giron, però, són més propers. “La meva mare ha fet fang tota la vida, una matèria que m’inspira en la forma i es transforma al voltant del circ i la meva personalitat”, ens explica per correu electrònic l’artista mentre assaja uns dies a Portugal.

‘Fang’ treballa per contrast entre l’espai net i brut. Veurem com el cos de l’acròbata i les seves expressions es barregen amb la matèria des de múltiples posicions, en la distància, en l’encontre i fins i tot dins d’ell, inserit en el fang. Poblen l’espectacle un bestiari de criatures i construccions de fang que cobren forma a través de l’acrobàcia. Tot per trobar una textura diferent que incorporar al circ i a l’esperit d’Animal Religion, sempre trufat d’elements com el misteri, l’humor i la poesia.

Acrobàcia, verticals i manipulació d’objecte són les tècniques de circ que trobarem, base d’un espectacle en què el fang aporta una dimensió de formes molt diversa. “És un material fort que permet pujar-me a sobre”, destaca Giron, “adopta la forma de quasi qualsevol cosa, per exemple pilotes de malabars”. Dins del fang és on es transforma la identitat de l’intèrpret, personatge mig home mig fang, una porta d’entrada a un univers nou i diferent que fa créixer, encara més, l’univers creatiu de l’artista.

Sempre a la recerca de l’animalitat que ens uneix amb la natura, Giron signa aquest espectacle amb el seu propi nom per marcar una línia encara més personal i íntima. “És un moment del procés creatiu en què he tornat a preguntar-me com estava i a donar-me l’oportunitat de partir del meu cos des d’una manera més personal i meva”. Tornar a l’essència, als materials familiars, allò que ens fonamenta i que és la base de tot, bona matèria primera per arrelar un arbre que de ben segur pujarà ben alt.

CRÍTIQUES RELACIONADES / Noves Escenes 2017

No hi ha crítiques relacionades

NEWSLETTER


SUBSCRIU-TE
recomana
E-mail: [email protected]

Amb el suport de

  • x
  • instagram
  • facebook
  • youtube
  • spotify
  • tiktok
  • tiktok

Avís legal Cookies Privacitat