Números i estètica

S’explica
que en una remota vall de la Xina creixia un arbre esplendorós. Un
mag se’n va encapritxar i va voler construir una arpa amb la seva
fusta i la va regalar a l’Emperador. Però cap dels músics era capaç
de fer-la sonar. Cridat el més famós a Palau, retirat des de feia
anys a les muntanyes, contemplà llargament l’instrument i li va
començar a cantar suaument. De cop, de l’arpa va brollar una melodia
que va deixar tots extasiats.

El relat
pertany a un text recollit per Luis Racionero
en el llibre que va dedicar a l’estètica taoista. La sorpresa de la
història rau en la manera com el músic va aconseguir allò que cap
dels altres havien pogut amb gran esforç i dedicació. De vegades
contemplar un grup de ballarins causa aquesta estranyesa: fan fàcil
el gest inaudit i impossible, el moviment inimaginable. Els veiem
desplaçar-se i coordinar el cos de tal manera que no se’ns havia
passat pel cap que fos possible. Copsem una bellesa que té a veure
amb un interior inescrutable.

El
Mercat de les Flors inicia temporada amb una experiència d’aquest
estil. Es tracta de la companyia xinesa Tao Dance Theater. Semblen
talment una arpa construïda amb una fusta llunyana. Perquè fan
“dansa contemporània”, un epígraf sota el qual pot semblar que
hi podem classificar tots els estils, independentment dels seus
orígens culturals. Des d’Europa extrapolem sovint que és així com
es treballa arreu, però no és pas tan evident tot plegat, ni
possible de deslligar de les pròpies arrels.

“És
dansa purificada” segons la crítica Judith
Mackrell a The Guardian
després del pas de la companyia pel Sadler’s
Wells londinenc.

“A 4
els ballarins es mouen amb la fluïdesa de l’aigua; i a 5
com si estiguessin formats per argila” escrivia Gia
Kourlas a The
New York Time.

Empren
números com a títols de les obres, manifestant així la dificultat
de resumir una experiència de dansa amb un o diversos mots. Les dues
peces que arriben a Barcelona són del coreògraf Tao Ye: fundador de
la companyia el 2008.

Aquella
antiga història acaba amb una breu conversa entre l’Emperador i el
músic:

“Com
has pogut aconseguir-ho amb tanta senzillesa, quan els millors
instrumentistes de la cort ho han provat durant setmanes sense èxit?”

“Li
he parlat de la vall que el va veure néixer, de l’herba que creixia
als seus peus, dels seus amics els ocells, del torrent, de la lluna a
les seves branques…”¹

El
moviment sincronitzat de quatre intèrprets és l’essència de 4.
Es troben enllaçats per una força invisible. Despleguen un
moviment compassat, equilibrat i d’amplitud gestual. A 5
sembla que el relat sigui just el contrari: aquella força s’ha
convertit en insalvable i lluiten per deslliurar-se’n, per
separar-se’n. Les dues coreografies actuen en sentit contrari:
oposades, antagòniques, però alhora generadores de sensacions i
narrativa. Presentades juntes donen fe de l’extens treball que la
companyia fa arran de terra, com també de les possibilitats que
tenen en vertical. Exquisits en l’aspecte tècnic, mil·limetradament
disciplinats, radicalment contemporanis i tradicionals alhora,
s’acompanyen de música de clara filiació oriental. El resultat és
tant d’aquí com d’allà, com agrada referir-se sobre la seva feina
al coreògraf.

Impossible
tot plegat sense la vall, els ocells i l’herba… Tampoc sense
l’obstinada recerca més enllà del propi entorn. Fusta d’estètica
arrelada que dialoga amb estils que no li són propis, precisament
perquè rememora en l’interior, es relliga a la pròpia essència i
des d’allà emet sonoritats exuberants, mirada cap a enfora,
desarrelats de si mateixos.

———

7
al 9 d’octubre Mercat de les Flors

1Textos
de estética taoísta. Selecció
i pròleg de Luis
Racionero. Barcelona, Alianza Editorial,
2008