Crònica segon dia

Un altre divendres; aquest, però, radiant i
assolellat. A Girona continuen els assajos intensos –maratonians per a algun
grup– als diversos espais de la ciutat.

Avui, alguns dels membres de la prestigiosa
companyia Hofesh Shechter que els dirigeixen han hagut de marxar per atendre
altres compromisos en diferents capitals europees; així que el Sam, la Paula i
els seus col·laboradors més directes l’Olga Cobos, la Melody i l’Albert
Mallorca prendran les regnes. Cap problema, perquè si la professionalitat i el
rigor són evidents, l’empatia que demostren és envejable; només cal observar-los
mentre dirigeixen i s’adrecen als seus “alumnes”.

Al CaixaFòrum –La Fontana d’Or “de tota la
vida”–, la Melody demostra a les ballarines (i al ballarí, en Pere) com copsar el
significat i la intenció d’un moviment determinat i els anima a repetir una
vegada i una altra aquells passos «tan complicats, perquè comptar, és el que
ens costa més» –afirma la majoria. I aleshores, la Casandra –actriu, ajudant de
producció i del que convingui– es descalça i «Som-hi: un, dos, tres, quatre i
cinc! Un, dos…» fins que la coreografia surt prou bé. Sospirs d’alleugeriment,
satisfacció i molta alegria. El sector sènior demostra de què és capaç. Per a
la majoria, aquest no és el seu primer contacte amb el “món de la
faràndula”–però sí el primer que participen en un projecte tan complex i
ambiciós, i «alhora tan bonic»–puntualitzen. Alguns, com la Montse i l’Anna,
canten en diferents agrupacions; en Pere, la Carme, la Maria, la Lola i la seva
filla… formen part de grups de teatre amateur, i encara hi ha qui ha sorgit
del taller Ballem i ballem de ”la Caixa”. Vinguin d’on vinguin, tots estan
d’acord que aquesta proposta és «una experiència nova i molt excitant» de la
qual se senten molt cofois.

Paral·lelament, al Teatre de Salt, darrera el
teló tallafocs que permet treballar amb un mínim de garanties –el so és
impressionant– els oficinistes del costat, els percussionistes sols –perquè els
guitarristes, dos dels quals són músics en teoria jubilats però a la pràctica
tan actius com abans, acaben de marxar– continuen insistint en una partitura
que realment ja sona molt bé. De tant en tant, l’Albert –músic de Tordera que ja
ha treballat altres vegades amb Yaron Engler, el músic que col·labora habitualment
amb Hofesh i que, en aquest Made in
Girona s’encarrega de dirigir-los– converteix les baquetes en batutes i els
marca alguna petita indicació. Tot sembla estar sota control.

Mentrestant, un babèlic eixam de joves i uns quants
“madurets” omple l’escenari de la Coma Cros repetint incansablement diferents
exercicis i coreografies. En Sam, la Paula o l’Olga –que els tenen la mida
presa– coneixen el terreny i el que tenen al davant: material sensible. Saben
estimular-los i corregir-los quan convé, tot i que, en general, després de 15
dies d’assajar intensivament, ja gairebé van sols. Crits i expressions
d’energia, adrenalina que després de 7 hores d’activitat encara no s’ha fos, molta
suor i una mica de desodorant en finalitzar una jornada, un cop més profitosa,
que es tanca visualitzant i compartint el vídeo que la companyia els prepara i
que la setmana vinent, després de l’assaig general, projectaran a l’Auditori de
Girona. Allà ens retrobarem.