I Concurs de Crítica. Categoria Infantil

1r premi: MONSTRES, EMOTIU. Per Martí Rossell Pelfort

Monstres està ambientat en una cabana al mig d’un bosc. Allà hi viu un nen, d’uns vuit anys, sense mare, amb el seu pare i els seus avis. Aquest nen té dins d’una gravadora frases i cançons de la seva mare, que ell escolta cada dia. Els seus avis fan que ell superi les seves pors, entre d’altres, els monstres. El seu pare pesca, només per entreteniment, i per superar la difícil situació també és estricte i vol que el nen oblidi la mare. Entre les frases de la gravadora, la seva imaginació i el que els seus avis li fan veure acaba en un món diferent i emprèn un viatge.

Aquest espectacle és molt emotiu i està molt ben treballat en tots els aspectes. Està molt bé que una companyia tant jove aposti per aquest tipus d’espectacles. La interpretació és excel·lent pel simple fet que formis part de l’espectacle i t’emocionis amb tanta facilitat. També s’ha de dir que l’escenografia és simple, però és la necessària perquè hagis d’estar atent a cada moment. La il·luminació et sorprèn perquè sempre s’encenen i s’apaguen els llums segons les pors del nen o el lloc on està dins del seu món. La música del començament ajuda molt a ambientar-te en l’espai on succeeix l’acció.

Em va agradar molt que tinguessin un detall amb nosaltres i ens rebessin amb unes  fulles de xocolata boníssimes. La companyia va tenir una gran pensada en fer un col·loqui al final de l’espectacle. Per cert, molt enriquidor, bonic i aclaridor. És un espectacle que pots mirar des de diferents visions: on és la mare? Per què els avis li fan veure aquest món? Per què el pare és tan estricte? Tot això i molt més fa que sigui un espectacle bonic, emotiu i fascinant de veure. Si ets sensible, vine preparat. Estic content que es facin espectacles d’aquest tipus.

2n premi: EN JAN TOTLIFAN. Per Biel Rossell Pelfort

En Jan Totlifan és un nen que a casa seva de petit li feien tot, i a mesura que s’ha anat fent gran ha continuat igual. Per això té un ajudant anomenat Nicolau que li fa les feines que de petit ningú no li va ensenyar a fer. I a mida que l’ajudant va treballant, en Jan li posa diners a la seva guardiola. Un dia, quan en Jan està dormint, en Nicolau veu que té els estalvis plens i decideix marxar a les Illes verdes. L’endemà en Jan veu que no hi és i, de cop i volta, s’aixeca del llit i va a fer un llarg viatge fins arribar a les Illes verdes amb en Nicolau. Els personatges que anirà trobant pel camí l’ajudaran i li ensenyaran les coses que no havia après com pedalar, cuinar, pintar i moltes coses més. Aconseguirà en Jan arribar a les Illes verdes o no, ja ho veurem.

Aquest espectacle de titelles està creat per la companyia de l’Estaquirot Teatre, que en tota la seva trajectòria ens ha sorprès molt amb als seus espectacles. Aquet any han optat per venir a estrenar aquest espectacle. És una obra molt treballada en tots els sentits. L’escenografia està molt treballada, a primera vista sembla senzilla, però a mida que es van desplegant les caixes és molt espectacular. La fa especial que està molt treballada i que no li falta cap detall. Personalment he de dir que el que m’agrada més és la màquina que surt al final. La il·luminació és bastant senzilla, però a mida que van passant escenes es van obrint llums a la part del darrera on hi ha situada una pantalla (però que no hi projecten res). Potser la poca música que hi ha no és la més encertada per al moment que la posen.

Els titelles estan molt treballats i el vestuari que els hi posen també. Tots els espectacles que s’han presentat aquesta Mostra han estat bé, però he triat aquesta companyia perquè sempre que els he vist, sempre m’han sorprès. M’ha agradat poder tornar-los a veure. He trobat  un petit inconvenient, però no és res comparant la feina de tot l’equip.

FELICITATS ESTAQUIROT !!!!!

3r premi: EN JAN TOTLIFAN. Per Cristina Batalla Vilà

En Jan Totlifan de la companyia l’Estaquirot teatre es va representar al teatre de l’Aurora el dissabte 18 d’abril a les 19:30h.

És una obra amb molts bons decorats i amb una il·luminació i una escenografia fantàstica, que t’ensenya les coses més bàsiques, com per exemple collir verdures, fer una truita, anar amb bici… o fer gelats!!!

Els titelles estan molt ben fets i són molt divertits. També els titellaires parlen amb els titelles, i ho fan molt bé. T’ajuda a entrar encara més en la història.

La història s’assembla una mica al conte de la Rínxols d’or en les expressions.

Vull felicitar als actors: la Núria Benedicto, l’Olga Jiménez i l’Albert Albà; al músic: Ferran Martínez; als de la construcció: Cia l’Estaquirot, Alfred Casas i al Pedro Jiménez; al qui ha fet el disseny d’escenografia: Alfred Casas; i al director (Guillem Albà) especialment el vull felicitar perquè te una companyia molt bona!

Us recomano a tots i totes aquesta obra, tant si us agraden els titelles com si no, tant si creieu que és de petits com si no, tant als petits com als grans.

És fantàstica!!!