Ais al cor i emocions irrepetibles.

Passejar-se per un festival com el Trapezi permet descobrir companyies joves o propostes d’altres contrades que ens visiten només per a l’ocasió.  Amb el Teatre Bartrina ple fins a la bandera Circ Pistolet ha presentat “Incert”, espectacle avalat pel Gran Premi BBVA Zirkòlika de Circ 2014. Desconeixíem totalment l’existència d’aquesta companyia, però a partir d’ara li seguirem de ben a prop la pista. “Incert” no planteja cap història, més aviat ens va semblar la trobada d’uns artistes per assajar el seu art en una successió d’exercicis que, gràcies a transicions encertades la majoria, i alguna un pèl forçada, submergeixen l’espectador en un viatge en carro del qual en traurà les seves pròpies conclusions, o només es deixarà embadalir per la perfecció en l’execució dels equilibris acrobàtics (Rat Serra), l’al·lucinant contorsionisme (Anna Torné) o la màgia del malabarisme (Albert Ubach). Circ Pistolet és una companyia ferma pel que fa a la tècnica i té un ampli camí a recórrer en el camí de buscar i explicar bones històries. Va ser la primera proposta d’aquest Trapezi que ens va posar aquell ai al cor que tan agrada quan s’observa segons quin exercici de circ. 

Però on vam haver de deixar de mirar en algun moment perquè el patiment ja ens superava, fou en l’espectacle que avui clou l’edició. Ja mitja hora abans de “L’odeur de la Sciure” de Le P’tit Bras a la plaça del Mercadal no hi cabia ni una agulla.  L’escenografia imponent inspirada en l’Art Noveu  ressaltava amb el joc de llums nocturn en un entorn que va esdevenir ideal per traslladar-se al 1900. Circ clàssic revisitat de màxim nivell al llarg d’una hora,  amb un número apoteòsic final de quadre coreà que ens va deixar sense alè. 

A més d’aquesta i altres propostes internacionals, la fira ens ha deixat mostres de companyies d’arreu de l’Estat. A la plaça de la Cultura de la Pau, espai que enguany per primer cop forma part de la fira, els andalusos de Vol’e Temps ens han fascinat amb “Mundos de papel” una història en la qual es combinen la dansa, el teatre sense text i el circ de forma quotidiana i alhora poètica. Un joc on els personatges d’un llibre gairebé màgic prenen vida, una relació on l’amistat  es posa al servei de la imaginació, transitant en espais tan convencionals com un terrat mediterrani en el qual penjar la bugada és tota una aventura, o la taula de bar d’un clàssic de western.

La poesia feta a partir de la quotidianitat també marca la proposta de Mumusic Circus. A “Petits Prínceps” la música és la base de l’espectacle. Cançons que Clara desgrana mentre reivindica unes simples sabates, invoca un poni o juga amb uns cilindres de colors,  sempre ven acompanyada de Marçal, “el violinista verticalista” que ofereix un número impecable. Aquest diumenge al matí a Cal Massó, Mumusic Circus ha captivat el públic de tal manera que petits i grans s’han rendit totalment a aquesta peça de petit format. Ha estat tal la comunió entre públic i companyia que després dels aplaudiments, Clara Poch, amb llàgrimes als ulls, ha explicat que l’energia que ha rebut en aquesta funció ha estat extraordinària. Sens dubte una de les sorpreses més grans d’aquest Trapezi, i un d’aquells moments irrepetibles que com espectador no s’obliden. 

És el primer any que visitem la fira Trapezi. Després de l’experiència… només podem dir fins l’any vinent!