Les oportunitats úniques

Un dels grans reclams de
Temporada Alta és el de lluir un cartell internacional únic. Per a
aquesta edició hi ha directors com Kristian Lupa, Peter Brook,
Christoph Marthaler, Oskaras Korsunovas, Romeo Castellucci, Jan
Fabre, Alain Platel… Creadors que, si en els anys d’una certa
normalitat econòmica, sovintejaven el seu pas per Barcelona, ara fan
les seves comptades incursions a Catalunya a través del Grec, a
l’estiu. Per això, a la tardor, des de fa temps és imprescindible
pujar a Girona per comprovar l’exigència creativa d’uns artistes que
són referència del teatre internacional. De fet, el director
Salvador Sunyer sap que les creacions de Fabre (Espera, espera,
espera… (pel meu pare)), Castellucci (per primer cop a Girona
amb Juli Cèsar. Trossos) o una estrena d’Angélica Liddell,
Tandy, són reclams eficaços per atraure programadors d’arreu
del món.

Però no tinc nostàlgia
dels festivals passats perquè Salvador Sunyer cada setembre ens
sorprèn (o no) amb una proposta encisadora. El darrer espectacle que
vaig veure l’edició passada va ser Julia, creació de la
brasilenya Christiane Jatahy absolutament sorprenent i colpidor.
Enguany, el cartell internacional s’inaugura precisament amb I si
elles marxessin a Moscou? inspirat en Les tres germanes de
Txehov, també de Jatahy que, com Julia, combina teatre i
cinema.

No vull fer una tria dels
grans espectacles però Macbeth transplantat per Brett Bailey
al Congo de les lluites ètniques és per a mi un “hit”. I
els esplèndids Ballets C de la B d’Alain Platel acompanyats de
músics congolesos també ho és. Que Lupa -que fa anys que no es veu
ni a Catalunya ni a l’Estat Espanyol- torni a fer un Bernhardt a
Girona, és gairebé emocionant…

Avinyó,
Edimburg…Girona està al nivell dels més grans festivals de teatre
d’Europa. Qui vulgui saber el camí de la dramatúrgia internacional
hi ha d’anar, ha de veure els darrers espectacles dels grans
creadors.

Contingut ofert per El Club CT