Tres històries, tres
relats, tres quadres vius. Tres simfonies visuals en moviment sobre qüestions d’aquelles
que considerem importants de la vida: Qui som? D’on venim? Vivim una realitat o
un somni? El llenguatge barreja mim, dansa, text, vídeo. I, sobretot, requereix
de la imaginació de l’espectador per respondre a les preguntes. Tot compensat,
ben plasmat i amb ritme. Una poesía visual amanida amb projeccions, amb canvis
de ritme, amb tot el seu significat.

El primer moviment és una
autèntica “escultura que es mou”, on el propi Mai Rojas representa la llegenda
del Fauno. “Todos venimos de los árboles”, diu la veu en off mentre l’actor es
mou com un arbre al vent, comença a sentir com un animal, a convertir-se en un
home, però a comportar-se com… una bèstia? Molt humà, sens dubte. El segon
moviment és una escultura formada per tres noies que somien. O viuen esperances,
il·lusions, alegries contingudes tot esperant una carta que potser ningú no s’ha
atrevit a enviar o ni tan sols ha tingut el coratge d’escriure. El tercer
moviment és un viatge de trens perduts i de maletes amb centenars de somnis.