una bona ocasiò per conèixer un dels grans èxits del teatre nord’americà d’aquestes últimes dècades; un text guanyador del premi Tony que s’apropa amb habilitat a la personalitat de la gran soprano Maria Callas. L’obra de Terrency McNally ens ofereix un retrat de la diva gairebé més atent a la seva forma d’entendre l’interpretació operistica com una forma d’art en què la força dramàtica s’ha de trobar sempre al mateix nivell que la intensitat vocal (sens dubte, la gran aportació de la “divina” al món de l’òpera) que a la seva polèmica biografia. Tot i que els seus cèlebres amors amb Onassis o la seva no menys llegendària lluita contra una imatgr fisica que va midificarper complert, quedin també notablement reflectits. El text és en qualsevol cas i per damunt de tot un brillant vehicle per a que una gran diva de la interpretació es pugui lluir a gust. Cosa que evidentment fa l’estupenda Norma Aleandro, amb uns recursos potser més superficials que els utilitzats per Núria Espert quan va assumir el personatge, però igualment vistosos. I dins d’un muntatge que es limita a resultar funcional, i a situar-se al servei de l’actriu ,