Qualsevol estudiant d’arts escèniques somia en què el seu treball de final de grau tingui continuïtat, després d’hores i hores de feina i complicitats d’amics i coneguts. A vegades, com és el cas de Mireia Morera amb Artemis, passa. L’originalitat i l’oportunitat en solen ser les claus, i en aquest cas, que sigui un format, un plantejament i un to familiar per a la gent jove, juntament amb els ulls adequats trobant-lo en el concurs adequat, l’han portat al Grec i al Teatre Condal. Evidentment que és un primer projecte, que es nota que s’ha gestat molt en solitari i amb una sabata i una espardenya, però aquests petits èxits treuen el cap per alguna cosa, i obren les portes al talent emergent a posar un primer peu als circuits professionals.

Artemis és la història de la Diana, una adolescent outsider apassionada de l’espai que mira de fer equilibris en una família monomarental on sobreviure, un nou institut on encaixar, i la seva passió per fer pel·lícules de ciència-ficció on somniar. L’enfocament de la història té la batalla guanyada de bon principi, perquè el teatre per a públic jove ens té acostumades a propostes pensades des de la mirada adulta, específicament per ensenyar alguna cosa que es creu que la joventut necessita aprendre o reflexionar. En canvi, en aquest cas la joventut es troba en l’ecosistema i en la sang de la peça. Parla de trauma, de dol, de salut mental i de comunicació, però lluny d’evidenciar una moralina, Artemis mostra les foscors i contradiccions de les persones mentre miren de fer veure que se’n surten en aquest món.

El muntatge, a qui el Teatre Condal li queda una mica enorme, es basa en l’autogestió. Morera, a més d’interpretar la protagonista i tots els personatges, també realitza gran part de la música en directe, i controla, en bona mesura la il·luminació, l’audiovisual, i la transformació de l’espai. Això contribueix a donar pes a la perspectiva singular de la proposta, perquè del món de la Diana en coneixem únicament la cara que la Diana vol ensenyar. Així doncs, en el seu imaginari creatiu, la composició musical, dolça, apassionada i brillant s’engalta amb tota naturalitat.

Ara que Artemis engega motors cap a un potencial camí ple d’èxits, serà el moment perquè la peça es nodreixi d’una mirada externa que ajudi a precisar l’execució, a naturalitzar la multiplicitat de personatges i a acabar de fer rutllar una història més que solvent de partida.