Laia Santanach ha presentat a Fira Mediterrània un fragment de Jarana que s’estrenarà aviat al Mercat de les Flors. Ho ha fet sota l’etiqueta site-specific i realitzant-lo dins de l’acabat d’estrenar Museu del Barroc. Un site-specific busca trobar un nexe entre la creació i allò que s’exposa. Hi ha molts exemples de mimetisme com Sol Picó al Romànic del MNAC, La Veronal al Museu d’Olot, Irene Vicente al MNAC (amb Corpus) o les intervencions de Creació i Museus del Grec dels últims anys (2023). És cert que les situacions i les intencions poden ser molt diverses, però mai com ara s’ha treballat el contrast. Perquè desplegar un to distès, quasi còmic a la presentació amb un vestir desvestir de jaquetes de colors forts amb un monumental Jesucrist a la creu, de fons, és paradoxal.

Santanach és una coreògrafa contemporània que es va interessar, quasi de casualitat per l’arrel. Va estrenar Aèr (Premi Delfí Colomé 2018) i ha repetit amb Tradere (2021). Ara, a Jarana (pel que s’ha vist) hi ha un aire molt més popular, pròxim que juga amb l’equívoc social de voler lluir en una festa i acabar tenint un paper d’antiheroi, vorejant el patetisme.

Veurem…