CRÍTIQUES

VALORACIÓ
6
Formes rodones i estàtiques
Publicat el: 30 de setembre de 2024
CRÍTiCA: Moat III. Laia Estruch
Pilotes de bàsquet siameses dialogant sota les voltes catalanes. Un inflable lúdic que no entén la quietud. L’element que requereix corrent continu per mantenir-se inflat ens evoca al castell de fades del MNAC. Sens dubte la intal·lació demanava una intervenció mínima per a extreure’n tot el suc.
Se suposa que hi pot haver una certa interacció perquè hi ha anelles per fixar-lo a terra (no sortiria volant) i dobles plecs per entrar-hi tubs semimòbils. Això per no parlar dels inflables d’Interferència01..
A la Muncunill assistir a aquesta instal·lació té premi perquè hi ha exposada un material de Manifesta15. És tan gran el col·lapse, que ens atrapa sempre. Rita Chaos servia una mini exposició de poesia visual emparentada amb Joan Brossa. La casualitat va fer veure aquella mini proposta el cap de setmana en què la Fundacio de le sArts Lliures engegava teporada amb els Seitons Masdeu. Hola i adéu
CRÍTIQUES RELACIONADES / Moat III. Laia Estruch
No hi ha crítiques relacionades