Benvinguts/des al ‘blockbuster’ del teatre català dels propers anys. Perquè en el sistema teatral ‘trompiconil’ en què ens movem és segur —o hauria de ser-ho— que davant la impossibilitat d’allargar temporades d’aquells espectacles cridats a l’èxit, els títols en qüestió es ‘guadianitzin’, és a dir, vagin apareixen i desapareixen en funció dels forats o de les urgències de la temporada, amén de l’agenda dels seus protagonistes. Com en el seu moment va passar amb Paraules encadenades o amb El principi d’Arquímedes, El favor, que podria aguantar molts mesos en cartellera, sembla cridat a romandre-hi molt temps però, això sí, amb totes les intermitències a les que estem acostumats. El temps dirà.

El favor marca el debut com a dramaturga de l’actiu Susanna Garachana i la situa també com una comediògrafa de primera magnitud, coneixedora dels intríngulis del gènere, original i molt sòlida. És una comèdia amb vocació de comèdia. protagonitzada per quatre grans amics de tota la vida un dels quals necessita un favor immens i essencial: que els altres accedeixin a donar el seu esperma per tal que la seva dona pugui quedar embarassada i puguin tenir una esperada descendència.

Garachana ha escrit una comèdia desacomplexada, elegant, molt ben jugada i fins i tot un punt valenta en la qual, darrera la peripècia dels protagonistes, s’hi amaga una reflexió sobre la paternitat i sobre com els homes encaren un estadi de la vida en què, sovint, actuen com a personatges secundaris. I també és, potser el mes important, un text que fa riure, dona bon rotllo i emmiralla.

Amb aquest excel·lent material de base, Xavier Ricart —un altre gran expert del gènere— sap bastir un espectacle que fa brillar el text i els actors. Sap treure el millor d’Eduard Buch, David Marcé, Jordi Rico i Marc Rodríguez que responen al repte amb creacions energètiques, de comicitat ajustada i, sobretot, tant empastades que funcionen com si d’un sol intèrpret es tractés.

Fa temps que el tòpic de la comèdia com a gènere menor i essencialment comercial ja ha desaparegut del nostre panorama teatral, afortunadament. El favor és una comèdia amb vocació clarament comercial, sí, però també un gran espectacle, ple de qualitat pels quatre cantons i ple de respecte pel públic. I, ara sí, un tòpic final radicalment gens original: feu-vos el favor d’anar-la a veure en els molts ‘revivals’ que, a ben segur, tindrà a la cartellera.