Aquestes primeres setmanes de Grec també hem pogut veure l’última creació en què ha participat un dels coreògrafs més rellevants de l’escena contemporània de les últimes dècades, William Forsythe, conegut per les seves creacions com a director del Frankfurt Ballet i de la The Forsythe Company, i més recentment pels seus “objectes coreogràfics”. El coreògraf nord-americà ha treballat sempre amb i a partir del ballet clàssic, però portant la tècnica més enllà de les seves convencions formals i estètiques, creant un gran nombre de peces memorables. Algunes han passat pel festival de Barcelona, com One Flat Thing, reproduced (2000), la famosa “peça de les taules” que es va veure a la inauguració del Grec 2022 amb el Nederlands Dans Theater- NDT 1, o White Bouncy Castel (1997), els castells inflables (en col·laboració amb Dana Caspersen i Joel Ryan) que es van instal·lar a la Sala Oval del MNAC el 2019.

Aquest cop hem vist una altra faceta de Forsythe, no tant com a coreògraf de companyia o artista visual d’instal·lacions performàtiques (tot i que la seva obra és sempre una reflexió sobre el concepte mateix de coreografia), sinó més com a facilitador i col·laborador amb artistes de generacions més joves. Es tracta de la peça Friends of Forsythe (2023), que dirigeix juntament amb el ballarí, coreògraf i artista visual kurd Rauf Yasit, conegut com “RubberLegz” (cames de goma) per la seva habilitat de crear figures inhumanes amb les articulacions, també intèrpret de l’espectacle. Seguint la idea de trencar barreres entre disciplines i desdibuixar els límits categorials, la peça planteja un diàleg coreogràfic entre el folklore, les danses urbanes i el ballet, posant a escena sis ballarins amb trajectòries i experiències dansístiques molt diverses entre sí: Rauf RubberLegz Yasit prové de les danses urbanes; Lex Ishimoto és un ballarí format en Jazz, Líric, Tap, Hip-Hop, ballet clàssic i dansa contemporània; Riley Watts, ballarí i coreògraf multidisciplinari que ja ha col·laborat en més d’una ocasió amb Forsythe; també és el cas del ballarí i coreògraf albanès Brigel Gjoka, que també ha treballat anteriorment amb Rauf Yasit; i el col·lectiu JA Collective, format per Jordan Johnson i Aidan Carberry, que es defineixen a si mateixos com “arquitectes de moviment” i “visual story tellers”.

En les creacions de Forsythe els ballarins sempre tenen un paper fonamental, no són merament intèrprets d’una coreografia estàtica, sinó que participen activament aportant les seves destreses i carisma personal; entenent la coreografia com un acte d’escriptura simultània i el cos dels ballarins com un cos pensant que pensa coreografiant. Com explica en una entrevista parlant dels assajos amb el Ballet Nacional de Canadà, Forsythe no acostuma a voler transmetre cap missatge, sinó que espera que siguin els ballarins qui “diguin” alguna cosa amb la seva intensió interpretativa, partint del seu amor per la dansa i el desig de ballar. Precisament això és el que ens hem trobat a Friends of Forsythe.