Des de la buidor, el silenci i la confiança. La proposta que s’ha pogut veure al Grec pot passar com un interessant estudi de moviments que es desenvolupen per harmonia o per contrast. Fins a quin punt queda justificat el títol? Dona la sensació de ser un reclam comercial, sense arribar a ser publicitat enganyosa.

En què es pot veure Forsythe a l’escena? Que siguin alguns dels seus ballarins, per força, porta implícit una manera d’entendre el moviment: Des de la forma es genera l’emoció. Si la primera escena quasi de contorsionisme entre dos ballarins convoca el centre de gravetat al mig dels dos cossos, quan accedeix el tercer intèrpret amb els moviments de braços projectant les línies infinites de l’espai, el focus s’amplia, es descentra, es relativitza. Pocs elements més aporten significat en un linòleum disposat en angles, i col·locant el públic amb una grada central i dues laterals. Una llum blanca, neutra. I un espai sonor inexistent. Només les picades de mans i els foscos que ho provoquen són els únics elements que donen la seqüència de temps. Ben diferent va ser la posada en ecena de la NDT! per la inauguració del Grec 2022 en què es ballava una coreografia de Forsythe, precisament.

Sense una tensió que estibi l’atenció de l’espectador, només amb el desenvolupament tècnic dels cossos és una peça virtuosa però austera per a espectadors menys habituals a la dansa abstracta. El treball i desgast és innegable; però la connexió amb la platea, mínima.