Johann le Guillerm és una mena d’avi del circ contemporani. A anys llum de l’espectacularitat del Cirque du Soleil (Luzia, Alegría…), la seva recerca en l’art de la sorpresa i l’equilibri té molt de Da Vinci. Per Catalunya, se l’ha vist poc. Al 2014 va fer Secret. Al 2002 era al Temporada Alta amb el títol escrit al revés, Terces. En realitat, continuava absort amb els seus aparells que la gravetat, inèrcia, pes, els fan desplaçar, transformar-se, fer màgia.

Al Grec de comiat de Casadesús, ha aparegut per fer una insòlita conferència, en la que declara la seva obsessió a descobrir les relacions més inútils. Per comprendre l’univers indaga en els problemes més insgnificats. Resolta la fórmula només caldria multiplicar a infinit per resoldre la fi del temps, per exemple. Le Guillerm entra empenyent una mena de tartana que serà el seu pedestal i pissarra de mostrar les tesis científiques. De presentació, s’adreça al públic indicant que busca el camí que no porta a Roma. Així és la seva lògica, d’un surrealisme quàntic de to seriós amb una evident paròdia.

L’artista ensenyarà els sorprenents miralls que hi ha entre els nombres de l’1 al 0. Pràctica un binarisme que desarmaria l’ordinador més bàsic. I, és clar, plantejar-se incongruències com a tesis científiques obliga a estirar bé les orelles i obrir bé els ulls. Ell és conseqüent en el seu món fragmentat, distòpic, i per això va reconstruir el carruatge que, finalment el desplaçarà gràcies al joc de pesos que forçarà ell mateix sobre d’un tamboret fixat a la base.Ha desplegat una tesi que, possiblement trobaria referència al Jacques Derrida de La doble sesión. A l’art de callar i observar per imitar una acció natural en clau científica, o espectacular (proveu el fimbreig d’un plàtan, un fruit que, assegura, comparteix el 50% d’ADN dels humans). Magnètic des d’una paraula dita quasi de forma inexpressiva, del que sap que no cal engalipar amb grans gesticulacions perquè la sorpresa és en el missatge. Circ de paraules.