La Vida s’arrapa allà on sap i on pot. Si el Gènesi diu que Déu va crear la Terra en sis dies (el setè va descansar), ara, Trickster-P convida al fet que els espectadors provin de construir un món en constant desequilibri, de ser demiürgs de la civilització. Si al principi, les passes són guerxes, intuïtives, amb poca habilitat, les accions es van afinant a mesura que avança el joc i es coneixen els objectius de cada grup i en conjunt. Sempre en tot element vital hi juga un punt d’aleatorietat que fa que el viatge no sigui previsible i metòdic, sinó que calgui indagar sense conèixer si apareixeran noves figures determinants al taulell. Del gaudi per aconseguir els objectius (aparentment innocus), emergeix la necessitat de fer una societat estable entre els regnes dels microorganismes, la vegetació, l’animal i l’humà (que pot equilibrar la balança en la seva ànsia depredadora).La posada en escena és tant neta i lúdica com teatral.

En la lectura de les conseqüències s’assisteix a una coreografia de braços que imposen càstigs eliminant fitxes) o bé beneeixen el creixement de la Natura. El taulell es desequilibra constantment. El resultat final, com si fos, una gràfica de les accions a borsa, demostren que la vida és irrepetible (com cada partida). L’única manera de ser sostenible és des de l’escolta, la reflexió i compartir fitxes per al bé comú.