Les Pinyes serà una de les companyies que aconseguiran, junt amb Rauxa, omplir més el seu calendari d’actuacions pel mesos vinents. Fan un treball honest, resultat d’una investigació generosa i d’unes inacabables ganes de jugar. L’espectacle, que hauria d’estar patrocinat pel Gremi de Flequers de Catalunya, amb el permís de la comèdia Una teràpia Integral, que també ficciona n un obrador entre masssa i levat. Un tros de pa fa una veritable lloança al pa rodó i el converteix en un material per a desenvolupar l’aire de clown i les pistes sonores en loop. Les restes d’una escena serveixen per bastir la següent i, en contra del rellotge aristotèlic fan el camí del pa a l’inrevés: comencen menjant-lo i acaben honorant els camps de blat.

La canalla no perd passada. S’explica si veu el canvi ràpid de pa, però es meravella quan, d’una aixeta dibuixada amb un guix a la pissarra, en brolla aigua. I els sedueix cada cop que posen a estendre un dels seus mocadors.Les Pinyes, que fa pocs mesos han estrenat un altre muntatge (Per sempre) en el qual indaguen sobre la construcció dels capgrossos a l’Espai Lliure ja van rebre l’encàrrec del teatre de la plaça Margarida Xirgu per al muntatge Un tros de pa. La seva frescor ressona fresca i sense prejudicis. La companyia que també s’ha prodigat en una peça al Maldà (Perla) ja havien intervingut en els primers compassos del Centre de les Arts Lliures.

La seva manera d’entendre la manipulació d’objectes és sempre intervenint-hi com a actrius, sense arribar a construir una cuirassa de personatge. Des d’elles mateixes, contínuament, sorprenen i es guanyen el favor del públic. La frescor és innata en una part, però, en una altra, s’aconsegueix després d’haver donat molts tombs per fer el relat el més net i directe possible; fer fàcil el que és complex. Caldrà seguir-les més de prop. D’entrada, la porta al circuit del teatre familiar sembla que se l’han guanyat amb les tres funcions de divendres a la Mostra d’Igualada. Però, segur, que voldran abordar altres segments. Són curioses; els deu agradar molt el treball a la sala d’assaig. A l’escenari es percep que hi disfruten; una de les primeres indicacions per fer fruir el públic.