Costa entendre què ha passat. El cant reivindicatiu de les dones no troba ressò. queda com una broma que, al final, cansa. Sap greu. Potser és que ha fallat alguncodi. Però la percepció generalés que el llevat no ha pujat i ha calgut forçar alguna solució per tenir un treball minimament presentable. Però s’ha caigut amb l’error d’allargar-lo massa procurant (probablement)ribar a algun punt del seu mapa inicial. No en parlem gaire més. No s’entén que es convidi als delirants de Los Sara Fontan (Edi Pou n’ha fet de l’alçaca d’un campanar amb Los corderos, com ara Afasians) i se’ls deixi en un racó, com fent de comparsa suplent. Si la peça continua molt probablement, tindrà un desenvoluopament i una forma molt diferent a l’actual, en què la comedia de les dues dones (amb una mitja transparent al cap) prova de qüestionar l’ordre social establert.