Personatges estrafolaris, divertidament patètics van construint situacions a partir de les troballes en una pila de runa. és. novament, un trebal d’ofici de La Industrial Teatrera que sap divertir i entretenir a tot el públic.

Aquest muntatge, posat al centre de la plaça, en realitat, ja s’intueix que pot connectar tant en actuacions d’envelat, com en una plaça, per a lluir el cartell de festa major. A través de gest i d’unes actituds clownesques ensenyen com fer sonar un disc, com fer colar un globus terraqüi entre el públic (a ritme de La vie en rose). Aconsegueixen passar de la caricatura a la sorpresa i a la sensibilitat, des de la ingenuïtat a una personal delicadesa, que pot recordar a Nàufrags.

La màgia és aconseguir connectar amb el públic fins que cantin una cançó de bressol comunitàriament a una bossa de plàstic en forma de titella dins d’un cotxet. Sota de les deixalles emergeix la flor més bella.