La companyia La Trepa s’ha atrevit a adaptar Aristòfanes. De la mà de Sílvia Navarro (Negatius, Un somni d’una nit d’estiu, Paràsits, el musical…) veu en aquesta mordaç crítica a l’ensenyament d’Atenes uns paralel·lismes a l’actualitat. D’entrada, aquesta escapada del dramaturg de fa 2.500 anys (que La Calòrica també ha recuperat amb l’adaptació lliure d’Els ocells) ja ens anuncia una altra pugna de déus perquè el món informàtic hostatja la informació als núvols. I, per tant, el déu que substitueix Zeus és Mark Zuckerberg. Salt mortal al segle XXI. Una broma que li permet crear una acadèmia que es debat entres dos pols: el de la fantasia i l’èxit i el de la ciència i la perseverància. En realitat, són dues caricatures d’elles mateixes. L’aire de musical plana per sobre de l’escena, com els cumulonimbus transiten juganers pel firmament amagant el sol i especulant amb un necessari xàfec. En realitat, el drama del canvi climàtic serveix un parell de gags, tot citant Greta Thunberg, com si fos una altra divinitat influencer del segle XXI.

A la comèdia, s’hi afegeixen elements d’actualitat com el perill de perdre el pis per una hipoteca que no es pot pagar; el consumisme compulsiu amb la compra per Internet; i sobretot, el mur que es crea entre mare i filla en l’adolescència. En realitat, aquesta és la raó per mantenir la tensió que es distreu amb unes divertides corografies (les imatges revelen una certa estètica kitsch dels Abba, però aquest cop, interpretat per quatre noies) i una nul·la informació de les xarxes socials (flic-flac en comptes de tik-tok o confondre Viquipèdia amb el nom d’un gat de Joc de trons, per exemple). Tot és una paròdia en què els banquers són més malvats que el Jòker de Batman i que les mentides piadoses per no espantar la filla acaben fent perillar el propi domicili. Les de La Trepa sintonitzen l’argument de túniques gregues amb les pantalles espurnejants dels mòbils; és una divertida fantasia caiguda del cel. Davant de l’amenaça que eles espectacles familiars cada cop són d’una edat més tendra, La Trepa busca el link amb la preadolescència, des de l’humor i amb una trama prima però prou eficaç.